• Imprimeix

Objectius, bases i metodologia de l'IEIGC

Moltes localitats d'especial interès geològic no queden incloses en cap espai natural protegit, sovint per desconeixement de l'existència d'aquests valors, de manera que l'activitat antròpica sobre el territori ha estat en molts casos un impacte irreversible sobre el Patrimoni Geològic.

Com a pas previ de la instrumentació de mesures per preservar el Patrimoni Geològic, s'ha generar una base de dades que sigui accessible i entenedora per a tots els organismes que d'una manera o altra intervenen en la gestió del territori. L'objectiu principal és permetre disposar de la informació necessària sobre el Patrimoni Geològic, tant sobre la seva localització com sobre els valors que el caracteritzen, a més d'indicar per a cada espai quines accions el poden posar en perill i quines poden actuar en favor de la seva conservació. Aquesta informació està destinada als organismes involucrats en la planificació i la presa de decisions que afectin el patrimoni natural. La base de dades ha de quedar integrada en el Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural.

Per assolir aquest objectiu s'ha generat un inventari i una base de dades que recull aquells afloraments aïllats i conjunts d'afloraments en àrees de dimensions variables que reben la consideració de fonamentals i representatius. El conjunt d'espais d'interès geològic conforma un registre de l'evolució geològica del territori català.

La informació inclosa a l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya està disponible al públic en general, per tal de ser utilitzada en diferents circumstàncies, sempre compatibles amb l'objectiu principal de preservar el Patrimoni Geològic:

  • Protecció d'un indret en el marc d'una acció determinada. D'aquesta manera es podrà planificar qualsevol intervenció sobre el medi físic, ja sigui des de l'àmbit privat o des de l'àmbit governamental en qualsevol dels seus nivells, atenent a que dites intervencions siguin respectuoses amb el Patrimoni Geològic i no l'afectin negativament.
  • Promoció del lloc per a l'atracció de visitants - recurs. En l'actualitat una vessant del turisme es decanta cap als espais naturals. El Patrimoni Geològic pot suposar un dels atractius dels espais naturals sempre que aquest sigui convenientment tractat. A més, "l'explotació" d'aquest recurs repercutiria positivament en la divulgació dels valors geològics i de la necessitat de la geoconservació. Molts organismes en podrien treure profit si tinguessin coneixement sobre què és el Patrimoni Geològic i on es troba. L'exemple de la Zona Volcànica de la Garrotxa n'és prou il·lustratiu però és lluny de ser l'únic que pot ser emprat com a recurs turístic.

En la terminologia emprada en catalogació i protecció del Patrimoni Geològic els diferents termes s'agrupen en funció dels continguts i de les dimensions dels espais a protegir.

A la nomenclatura anglesa es distingeix entre Geoparks (grans àrees d'especial significat geològic i que sovint també inclouen valors ecològics, històrics o culturals) i Geosites o Geotopes (zones d'especial interès geològic i de dimensions més reduïdes). A l'Estat Espanyol s'han adoptat els termes de Geòtop o PIG (punt d'interès geològic) com equivalents a Geotope, i en abordar zones una mica més àmplies s'utilitzen termes tals com Geozona o LIG (lloc d'interès geològic). En el present treball s’utilitzen respectivament els noms Geozona i Geòtop per tal de distingir entre llocs i punts concrets de dimensions reduïdes. El terme Geoparc es reserva per a grans àrees amb abundància de geòtops o de geozones.

AnglosexonaEstat espanyolTerminologia emprada
en aquest projecte
Geopark - Geoparc
Geosite Geozona = LIG Geozona
  Geotopo = PIG Geòtop


La mateixa natura del Patrimoni Geològic determina moltes singularitats en els elements a inventariar, ja que aquests poden ser un element aïllat i de dimensions reduïdes com una pedrera, o conformar un ampli espai que forma un tot o en el que es produeix una elevada concentració de afloraments puntuals d'interès.

A priori la catalogació ha de ser prou flexible per adaptar-se a les singularitats de cada situació, però a la vegada ha d'ésser presidida per uns criteris comuns que facilitin un tractament homogeni de la informació. En l'espectre de situacions possibles es diferencien tres situacions:

  • Tipus 1: Una tipologia molt abundant en el Patrimoni Geològic la constitueixen localitats de dimensions reduïdes que conformen afloraments singulars d'especial significat com a registre geològic. Hi ha afloraments en antigues pedreres o en talussos que formen afloraments d'especial rellevància. Ens referirem a aquest tipus de situació amb el terme de geòtop. A títol indicatiu, ja que hi ha excepcions, s'han considerat geòtops aquelles localitats de dimensions inferiors a 100 ha.
    Els geòtops poden presentar-se individualitzats o constituir part d'un conjunt més ampli que englobi varis geòtops relacionats espacialment i temàticament.
  • Tipus 2: És freqüent que un conjunt de geòtops d'interès pugui ser englobat en una unitat que es pugui delimitar. Per establir aquesta mena de vincle cal que els afloraments que conformen el conjunt tinguin prou proximitat per permetre configurar un conjunt que es pugui recórrer a peu sense necessitat de fer grans desplaçaments. En referirem a geozona com una àrea que englobi varis geòtops pròxims, o a un espai d'interès geològic d'extensió superior a 100 ha. A tall d'exemple, la carretera de les Aigües a Collserola o el litoral de Roses entre el far i la cala de Canyelles Petites, entre molts d'altres, respondrien a aquest tipus de situació.
  • Tipus 3: Quan en una àrea la quantitat de geòtops o geozones sigui destacable en nombre i interès cal contemplar la seva inclusió en un domini territorial que respongui a una denominació de grans espais d'interès geològic (geoparcs), que amb la nomenclatura de la UNESCO s'anomenen "geoparks".


En l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic, com a primera fase s'han catalogat els espais de dimensions relativament reduïdes i que s'han incorporat com geòtops i geozones. Tanmateix a Catalunya també es detecta la presència de grans espais d'interès geològic o geoparcs. Tot i que encara no han estat descrits segons aquesta tipologia, constitueixen exemples d'aquest tipus la Zona Volcànica de la Garrotxa o l'Espai Natural del Cap de Creus.

Tots els espais inventariats (GT i GZ) comportaran una delimitació geogràfica precisa, mentre que per cadascun dels geoparcs llistats la delimitació serà menys precisa i només indicativa.

Terminologia d'espais emprada en aquest projecte
Espai natural

La pròpia natura dels elements geològic pot determinar diferències significatives atenent a si l'interès rau en l'aspecte científic especialitzat o en l'interès didàctic o en aspectes essencialment estètics. També pot tractar-se d'una importància a nivell local, regional, nacional, estatal o internacional.

La selecció dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base als criteris següents:

  • Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels rocessos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el quera conforma aquest territori.
  • Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica.
  • Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya.


En els casos en què ha estat necessari discriminar entre diferents localitats de característiques similars, s'han aplicat criteris addicionals que, per ordre de rellevància, són: fragilitat, accessibilitat, potencialitat d'ús, i la proximitat amb altres valors patrimonials (històrics, biòtics, etc.) entre d'altres.

La informació disponible de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya conté dos camps: una delimitació cartogràfica de cada espai, una fitxa resum i una fitxa descriptiva de la geologia de la localitat (descripció detallada de la geologia i història geològica, mapa geològic, talls geològics, columnes, descripció, esquemes i imatges dels principals afloraments, etc.).

Data d'actualització:  15.07.2010