El sistema de classificació dels hàbitats més utilitzat a la Unió Europea és el que es basa en el projecte CORINE Biotopes, que estableix una classificació jeràrquica de tots els hàbitats (naturals, seminaturals i artificialitzats) de la Unió Europea.

La classificació CORINE és un sistema de classificació jeràrquic que agrupa els hàbitats en grups i subgrups de característiques similars. Hi ha vuit grups principals d'hàbitats (G10, G20, G30, G40, G50, G60, G80 i G90 -el G70 no existeix-), tots representats a Catalunya:

HàbitatGrup CORINE
Ambients litorals i salinsG10
Aigües continentalsG20
Vegetació arbustiva i herbàciaG30
BoscosG40
Molleres i aiguamollsG50
Roques, tarteres i glaceresG60
Terres agrícoles i àrees antròpiquesG80
Àrees talades o cremadesG90


A Catalunya s'ha utilitzat la classificació CORINE per identificar tots els hàbitats existents, tant els naturals, com els seminaturals i els artificialitzats. La Universitat de Barcelona ha adaptat al territori català el document CORINE Biotopes Manual of the European Community (CBM), editat per la Comissió Europea el 1991. Aquest treball ha donat lloc a la Llista dels hàbitats a Catalunya (LHC).

L'adaptació del CBM al territori administratiu de la Generalitat s'ha concretat en les accions següents:
  • Selecció de les unitats incloses en el CBM que existeixen a Catalunya.
  • Addició d'altres unitats, seguint les pautes d'actuació proposades pel mateix CBM (aquestes unitats s'identifiquen per un signe + en superíndex)
  • Adopció de definicions estandarditzades, d'acord amb la naturalesa i la distribució geogràfica dels hàbitats a Catalunya.
  • Fixació d'una nomenclatura coherent i normalitzada.

D'acord amb aquesta adaptació, la Llista dels hàbitats a Catalunya (LHC) conté més de 600 hàbitats. D'aquests, gairebé un 71% apareixien ja al document CORINE Biotopes Manual of the European Community i un 29% han estat incorporats com a noves aportacions adaptades a la realitat catalana.

El projecte CORINE Biotopes classifica jeràrquicament tots els hàbitats (naturals, seminaturals i artificialitzats) de la Unió Europea. Aquest sistema de classificació ha estat adaptat a Catalunya i ha donat lloc a la Llista dels hàbitats a Catalunya, que inclou tots els hàbitats del territori català.

En el sistema de classificació CORINE cada hàbitat s'identifica per un codi del tipus nn.xxxx, format sempre per dues xifres seguides d'un punt i un nombre variable de caràcters (xifres o lletres). Les dues primeres xifres indiquen el grup al qual pertany l'hàbitat. Així, el codi de cada hàbitat aporta informació sobre els grups i subgrups als quals pertany i amb quins altres hàbitats té similituds.

Els grups de primer ordre tenen un codi que va de l'1 al 8, excloent-ne el 7, i els grups de segon ordre tenen un codi de dues xifres, deixant de banda el zero (és a dir, existeixen els subgrups 31, 32, etc., però no el 30). Les unitats subordinades afegeixen, darrere del punt, un subcodi d'una a quatre xifres. Si el nombre d'unitats d'un mateix rang és superior a 9, es fan servir lletres majúscules correlatives; per exemple, després del codi 31.89 vénen el 31.8A, 31.8B, 31.8C, etc.

El sistema preveu la possibilitat que cada estat membre completi la classificació CORINE amb nous hàbitats. Els nous hàbitats es codifiquen afegint al final un caràcter, que en el cas de Catalunya ha estat un superíndex +. El projecte CORINE Biotopes codifica els hàbitats amb un codi del tipus nn.xxxx, on nn indica el grup al qual pertany l'hàbitat i xxxx és un nombre variable de xifres o lletres. Exemples:

Codi  Nom
32.123Màquies de llentiscle de terra baixa
41.9Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa
42.A75Teixedes ibèriques
42.B1+Boscos mixts d'avet i pi negre
53.111Canyissars sempre inundats


El projecte CORINE Biotopes té el seu origen en el programa CORINE (Coordination of Information of the Environment) de la Unió Europea (1985). Històricament es pot considerar una evolució del projecte CORINE Land Cover (CLC).

El projecte CORINE Biotopes s'inicià amb un primer document CORINE Biotopes (1988), que fou revisat i ampliat posteriorment, i va donar lloc al catàleg CORINE Biotopes Manual Habitats of the European Comunity (1991), també conegut com a CBM. Posteriorment, aquest document de l'any 1991 va ser revisat i completat, per incorporar, entre d'altres qüestions, les derivades de l'ampliació de la Unió Europea a 25 estats membres (CBM, versió EUR 25).

L'objectiu del projecte CORINE Biotopes és establir una classificació jeràrquica de tots els hàbitats (naturals, seminaturals i artificialitzats) del territori de la Unió Europea i descriure aquests hàbitats, que considera elements fonamentals per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

Un biòtop, equivalent a un hàbitat en la terminologia CORINE, es defineix com "una àrea de terra ferma o una massa d'aigua que constitueix una unitat ecològica d'importància comunitària per a la conservació de la natura, tant si es tracta d'una àrea formalment protegida per la legislació, com si no".

El projecte CORINE Biotopes distingeix tres menes d'hàbitats:
  • Naturals o quasinaturals, que corresponen a les formes originàries dels ecosistemes europeus.
  • Seminaturals, que són producte d'una llarga història d'explotació del territori per part de l'ésser humà i els animals domèstics, i que acullen una gran part de la fauna salvatge.
  • Artificialitzats, que tot i cobrir més de les tres quartes parts de la superfície de la Unió Europea, queden agrupats, molt sintèticament, en el darrer apartat del CBM.


La tipificació dels hàbitats naturals i seminaturals s'ha fet, tal com ho explica el CORINE Biotopes Manual (CBM), procurant que les unitats seleccionades compleixin, si més no, alguna d'aquestes condicions:
  • Que puguin cobrir superfícies prou extenses per permetre el desenvolupament de les espècies animals amb requeriments territorials més amplis.
  • Que siguin fisiognòmicament significatives en el paisatge.
  • Que resultin essencials per a la supervivència de poblacions prou nodrides de les espècies vegetals i animals més rares o més fràgils.
  • Que siguin components necessaris d'ecosistemes més amplis.
  • Que es puguin considerar remarcables pels processos ecològics que suporten o pels seus valors estètics.
El programa CORINE (Coordination of Information of the Environment) es va iniciar l'any 1985 arran d'una decisió del Consell de Ministres de la Unió Europea (CE/338/85). L'any 1995 el programa CORINE va passar a ser responsabilitat de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA). Aquest programa té com a objectiu principal coordinar la informació sobre el medi natural a la Unió Europea.

El projecte CORINE Land Cover té com a objectiu principal crear una base de dades europea a escala 1:100.000 amb informació sobre la cobertura i els usos del territori. Podeu consultar més informació sobre aquest projecte al web de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).

Data d'actualització:  10.03.2009