• Imprimeix

Sistemes de classificació

Els hàbitats es classifiquen per poder-los conèixer i permetre'n una gestió i conservació correcta. Com passa sovint, cal aplicar criteris rígids i precisos d’ordenació a una realitat canviant i flexible. Això fa que la classificació dels hàbitats sigui complexa, ja que, per exemple, uns hàbitats evolucionen de manera natural cap a d'altres en processos de successió o regressió ecològica. A més, de vegades no hi ha barreres clares entre aquests hàbitats, a diferència del que passa amb les espècies, en les quals, típicament, acostumen a haver-hi barreres reproductives.

Es poden establir diferents sistemes de classificació dels hàbitats. En general, totes les classificacions es basen en un sistema jeràrquic, que agrupa els hàbitats en grups i subgrups de característiques similars.


Sistemes de codificació dels hàbitats: codi i nom dels hàbitats

Hi ha diversos sistemes de classificació d’hàbitats utilitzats a la Unió Europea.

És el sistema de classificació i codificació que permet anomenar tots els hàbitats terrestres de Catalunya. Aquesta codificació és del tipus nn.xxxx (sempre dues xifres seguides d'un punt i un nombre variable de caràcters). S'afegeix al final un signe + com a superíndex, per referir-se als nous hàbitats definits a Catalunya que inicialment no havien estat considerats en el document CORINE Biotopes Manual del projecte europeu original.

L’anomenada “Classificació d’hàbitats del Paleàrtic", la va fer el Royal Belgian Institute of Natural Sciences el 1996 d’acord amb la classificació CORINE Biotopes, a fi d’estendre la classificació a la regió Paleàrtica: bàsicament, ampliar la classificació CORINE cap al nord i cap a l’est d’Europa. Ha servit de base també per a la classificació EUNIS. Utilitza el mateix sistema de codificació que el CORINE Biotopes Manual.

El document principal és: Devilliers, P.; Devilliers-Terschuren, J. “A classification of Paleartic Habitats” Nature and Environment [Consell d’Europa], núm. 78 (1996).

La classificació EUNIS (European Nature Information System) s‘ha anat desenvolupant els darrers anys incorporant, en bona part, la classificació CORINE i la del Paleàrtic. És emprada actualment per l’European Enviroment Agency per a la classificació d’hàbitats. Podria ser que en el futur fos el sistema de classificació d’hàbitats més utilitzat a la Unió Europea. La part marina està molt desenvolupada, mentre que la part terrestre, proporcionalment als hàbitats que hi ha, no ho està tant.

Conceptualment no és molt diferent de la CORINE, en la qual es basa, però té uns codis completament diferents. Té actualment 6 nivells jeràrquics i està basada en unes claus dicotòmiques que defineixen els hàbitats. En l’àmbit europeu ja es disposa d’algunes bases de dades que posen en relació els 3 sistemes de classificació (CORINE, Paleàrtic i EUNIS).


Les dues referències bibliogràfiques següents aporten informació sobre aquest sistema de classificació.
• Davies C.E.; Moss, D. EUNIS Habitat Classification. Final Report to the European Topic Centre on Nature Protection and Biodiversity. European Environment Agency, febrer 2002. 125 p.
• EUROPEAN TOPIC CENTRE ON BIOLOGICAL DIVERSITY, 2008. European Nature Information System (EUNIS) Database. References. [En línia] ETC/BD-EEA, París, 2008.
Hi ha dos sistemes més que caracteritzen i agrupen els hàbitats per a uns objectius específics, com pot ser facilitar-ne la gestió o la representació cartogràfica. Són la codificació usada en la Directiva d'hàbitats i la codificació usada en els mapes a escala 1:50.000. Aquestes codificacions no poden considerar-se sistemes de classificació complets, ja que no classifiquen tots els hàbitats des d'un punt de vista jeràrquic, i només permeten referir-se a alguns. A més, els solen agrupar en grups relativament heterogenis per facilitar-ne la gestió o la representació cartogràfica.

Sistema de codificació de la Directiva hàbitats, referit als hàbitats d'interès comunitari (HIC): 
El sistema de codificació usat en la Directiva hàbitats permet referir-se únicament a un subconjunt del total d'hàbitats de Catalunya: els anomenats hàbitats d'interès comunitari. La codificació utilitzada és del tipus nnn0 (sempre 4 caràcters -generalment números-, el darrer dels quals és un 0). S'afegeix un asterisc (*) al final per fer referència als hàbitats d'interès comunitari prioritaris.

Sistema de codificació de les unitats de la llegenda, referit a la cartografia CHC50:
A Catalunya hi ha un altre sistema de codificar els hàbitats, conegut també com a llegenda de la cartografia dels hàbitats. Aquest sistema s'ha creat específicament per anomenar els polígons representats en els mapes d'hàbitats a escala 1:50.000 del territori català. La codificació utilitzada és del tipus nnx (sempre dues xifres seguides d'un o dos caràcters més, sense cap punt). Aquestes dues primeres xifres corresponen a les dues primeres xifres de la codificació CORINE.
Data d'actualització:  10.03.2009