• Imprimeix

Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits

Espais naturals protegits analitzats en l'estudi

L’estudi "Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya", elaborat per l'Obra Social "la Caixa" i l'Institut Cerdà, aporta dades per a la cohesió i desenvolupament del territori. 

L’objectiu principal de l’estudi és posar en valor l’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya. Per fer l’estimació dels ingressos associats a les diferents activitats de serveis, s’han utilitzat les memòries dels mateixos espais, així com dades de la Generalitat de Catalunya i enquestes presencials a més de 5.800 persones.

Amb aquesta finalitat, s’han analitzat 16 dels espais protegits existents a Catalunya: 

  1. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
  2. Parc Natural del Cadí-Moixeró
  3. Parc Natural del Delta de l’Ebre
  4. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
  5. Parc Natural del Montseny
  6. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac
  7. Parc Natural del Cap de Creus
  8. Parc Natural dels Ports
  9. Parc Natural de la Serra de Montsant
  10. Parc Natural de l’Alt Pirineu
  11. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
  12. Parc Natural de Collserola
  13. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  14. Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
  15. Espai Natural Protegit de les Gavarres
  16. Espai Natural Protegit de la Serra de Montsec

La recerca, realitzada per l’Institut Cerdà, revela que els 16 espais naturals analitzats generen 192 milions d’euros anuals, en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

Pel que fa a l’ocupació, durant l’any 2013 el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles).

Segons l’estudi, la gestió dels espais naturals és un factor clau per mesurar els efectes socioeconòmics que produeix cadascun dels espai analitzats. De fet, de l’estudi, se'n desprèn que per cada euro que s’inverteix en gestió, es generen 8’8 euros en forma de valor afegit brut en les diverses activitats econòmiques. 

Tot i això, el nivell de recursos econòmics i humans disponibles pels diferents òrgans gestors varia en cada cas. Els dos espais amb millor finançament són els dos parcs que compten amb la intervenció activa de la Diputació de Barcelona. Si es deixen de banda aquests espais, la norma general és que la figura del Parc Nacional compta amb més recursos que els parcs naturals, i aquests, al seu torn, amb més que la resta d’espais protegits.

A partir de l'anàlisi de l’activitat econòmica i social que generen els espais naturals es disposa de dades útils per a la gestió i la planificació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya; així com per a l’impuls d’estratègies de reactivació i millora econòmica del territori vinculades a la protecció del patrimoni natural. Des del Departament s’està treballant per potenciar els parcs naturals existents i per declarar-ne de nous. 

Data d'actualització:  11.08.2015