A Catalunya coincideixen ambients naturals molt diversos, representatius de moltes de les estructures de paisatge d'Europa i el nord d'Àfrica. Això és conseqüència de l'orografia i l'especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques. Aquest fet n'ha determinat l'extraordinària diversitat biològica, que s'ha preservat fins als nostres dies.

D'altra banda, però, la intensa humanització del territori ha transformat gran part d'aquests paisatges, ha afavorit sovint unes espècies i n'ha arraconat d'altres. Això ha generat un ric mosaic paisatgístic, format per ecosistemes diversos, amb diferents graus de transformació. Convé destacar que el territori és un recurs limitat. Per això, cal promoure que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible, i protegir-ne alguns espais per preservar la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes.

El Conveni sobre la diversitat biològica (CDB, Rio de Janeiro, 1992), i a la resta de documents, nacionals i sobretot internacionals, que l’actualitzen, implica el compromís dels estats signataris d'elaborar estratègies, plans o programes per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat. Entre les accions concretes que preveu el Conveni, figura l'establiment en cada estat d'un sistema d'àrees protegides on s'han de prendre mesures especials per conservar la biodiversitat, els ecosistemes i els hàbitats naturals.

El mussol

El Mussol és una espècie de rapinyaire nocturn que aprofita espais oberts de terra baixa

Una de les primeres formes de conservar el patrimoni natural i la biodiversitat va ser la protecció, per part dels poders públics, de determinades parts del territori considerades excepcionals pels valors naturals que atresoraven. Així, per exemple, durant el darrer terç del segle XIX es van crear arreu del món els primers parcs nacionals.

Actualment, els objectius i les funcions dels espais naturals protegits formen part del conjunt de l'acció mediambiental i els determinen les estratègies i directrius internacionals en la matèria. Aquestes estratègies i directrius tenen com a finalitat un desenvolupament sostenible a escala global. Es tracta d'assolir un model de desenvolupament socioeconòmic que millori la qualitat de vida de la humanitat, i que permeti viure dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes. En el context europeu i en la mateixa línia, el Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 1992) fixa com a objectiu principal de la Comunitat promoure un desenvolupament sostenible que respecti el medi ambient.

En aquest procés cap a la sostenibilitat, es considera essencial la conservació de la diversitat biològica, és a dir, de tota la varietat d'ecosistemes, espècies de plantes, animals i d'altres organismes, i també de les poblacions genètiques de cada espècie. Les xarxes d'espais naturals protegits tenen assignada una funció transcendental per a la conservació in situ de la biodiversitat.

Mont-roig del Camp

Estany Gelat (Mont-roig del Camp)

Entre les funcions del sistema d’espais naturals protegits destaquen, com a primordials, la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural (espècies de fauna i flora, hàbitats, patrimoni geològic).

Tanmateix, n'hi ha d'altres d’igualment importants i estratègiques: El reconeixement del valor cultural del territori (tant els jaciments arqueològics, monuments històrics, civils. religiosos, etc. com el patrimoni cultural immaterial, bé sigui de tipus històric, lingüístic, artístic, estètic, social, religiós o espiritual); la conservació dels serveis ambientals dels ecosistemes (d'abastament, de regulació i control, de suport i culturals); la oportunitat per a l'educació i la sensibilització ambiental i la recerca per la conservació i la gestió; la posada en valor d'activitats socials molt arrelades i de gran tradició al nostre país com l'excursionisme, activitats de lleure i artístiques; la compatibilització de les activitats ordinàries d’explotació dels recursos naturals i altres amb la conservació; l’oportunitat de la participació local en la conservació de la natura, etc. En alguns supòsits, els espais naturals protegits tenen com a objectiu el desenvolupament sostenible de zones rurals socioeconòmicament deprimides.

De manera general, els espais naturals protegits representen un model determinat de gestió del territori.

funcions
Data d'actualització:  06.06.2013