A Catalunya, el sistema d’àrees protegides es configura actualment d’acord amb el model establert per la Llei 12/1985, de 14 de juny, d’espais naturals. Per una banda, aquesta Llei preveu el Pla d’espais d’interès natural, un pla territorial de caràcter sectorial que té com a objectiu la identificació dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius amb què compten, per tal d’atorgar-los-hi una protecció bàsica.

Actualment, el PEIN inclou un 31% de la superfície de Catalunya i té com a objectiu conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país. Per altra banda, la Llei preveu un segon nivell de protecció: els espais naturals de protecció especial (parcs nacionals o naturals, reserves, etc.). Aquests espais, que també estan inclosos en el PEIN, gaudeixen d’un règim de protecció i gestió específic, a més de la protecció bàsica establerta pel PEIN. La superfície dels espais naturals de protecció especial representa un 28%, en relació amb la superfícies del PEIN. Així mateix, cal tenir en compte que gran part dels espais del PEIN (un 95% de la seva superfície) formen part de la xarxa Natura 2000, com a conseqüència de la legislació de la Unió Europea amb l’objectiu de protegir hàbitats i espècies d’interès comunitari en l’àmbit europeu. D’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la inclusió d’un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN. L’aprovació de la proposta catalana de Natura 2000 (Acord del Govern 5/9/2006) va comportar una ampliació considerable del PEIN.

Per mantenir la riquesa , la biodiversitat i la funcionalitat ecològica del sistema, i des de la visió que els espais naturals no son concebuts com a illes relictuals desconnectades del territori que les envolta, és imprescindible que aquest esdevingui una veritable xarxa connectada. La identificació d'àmbits connectors i l'ordenació territorial han de preveure aquesta exigència ecològica i conservar també aquells hàbitats naturals o seminaturals que actuen com a passadissos i contribuir, alhora, a la preservació de les zones o espècies de més vàlua. Això posa de relleu la importància i la necessitat d'una coherència global alhora de planificar i gestionar tot el territori.