• Imprimeix

Conceptes clau d'infraestructura verda

Cos de l'article

Infraestructura Verda (IV) està definida per la UE com a la xarxa de zones naturals i seminaturals i d'altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d'una extensa gamma de serveis ecosistèmics.

La IV ha de complir dues condicions fonamentals: 1) ser multifuncional, qualitat que la fa compatible amb les activitats productives agrícoles, ramaderes i forestals, i alhora generar múltiples funcions ecològiques que es tradueixen en serveis ecosistèmics per a la societat; i 2) garantir la connectivitat ecològica, estructural i funcional del territori, protegint les connexions existents i restaurant les que s’han degradat.

Així mateix, la IV ha de ser multiescalar, i dissenyar-se seguint un gradient entre els territoris rurals i els periurbans i urbans, desplegant-se des de l’escala de paisatge fins a l’escala local. Els serveis ecosistèmics que proveeix la infraestructura verda són tan o més importants per al nostre sistema socioeconòmic com els que proporcionen altres xarxes de serveis ja existents, com per exemple les infraestructures de mobilitat, de telecomunicacions o energètiques.

El foment de la IV està lligat a la protecció i la valorització de la natura i els seus processos, així com dels nombrosos beneficis que la societat humana n’obté amb els serveis ecosistèmics.

La IV és una aposta política de futur, o millor dit, de present, en les diferents escales territorials. La disponibilitat de fons de finançament europeus poden facilitar un impuls rellevant al seu desenvolupament i consolidació.

Seguint la definició traçada per la Comunicació de la Comissió Europea, Infraestructura verda: millora del capital natural d’Europa (2013), en formarien part:

  • els espais naturals protegits: els espais de la xarxa Natura 2000 i del PEIN;
  • els ecosistemes sans i zones d'alt valor ecològic fora de les zones protegides, com planes al·luvials, aiguamolls, litorals, boscos naturals, etc.;
  • els elements paisatgístics naturals, com petits cursos d'aigua, taques de bosc, tanques que poden actuar com a corredors verds o passeres per a la fauna silvestre;
  • les taques d'hàbitats regenerats creades pensant en espècies concretes, per exemple, per augmentar l'extensió d'una zona protegida o dels llocs d'alimentació, cria o descans per a aquestes espècies i afavorir la seva migració o dispersió;
  • els elements artificials, com ecoductes o ponts verds dissenyats per afavorir la mobilitat de les espècies a través de barreres insalvables;
  • les zones multifuncionals en les quals es promoguin usos del sòl que ajudin a mantenir o regenerar uns ecosistemes biodiversos i sans davant d'altres activitats incompatibles;
  • les zones en les quals s'apliquin mesures per millorar la qualitat ecològica general i la permeabilitat del paisatge;
  • els elements urbans com parcs verds, murs verds i teulades verdes que alberguen biodiversitat i permeten als ecosistemes funcionar i prestar els seus serveis mitjançant la connexió de zones urbanes, periurbanes i rurals;
  • els elements per a l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, com aiguamolls, boscos de planes al·luvials i pantans - (per a la prevenció d'inundacions, l'emmagatzematge d'aigua i l'absorció de CO2), que donin marge a les espècies per reaccionar davant els efectes del canvi climàtic.  

 

De forma anàloga amb el que succeeix amb d’altres xarxes de serveis que es despleguen en el territori, i de les quals en depèn la societat, la IV també requereix ser conservada i gestionada de forma òptima per garantir-ne la funcionalitat i la provisió a llarg termini dels serveis ecosistèmics que ens aporta.

Cal garantir la continuïtat dels processos i funcionalitats ecològiques essencials que es donen en el territori que configura la infraestructura verda i també recuperar aquelles que s’han perdut. Per afavorir els processos de renaturalització i reforç de la infraestructura verda, els propers anys és necessari programar actuacions amb els següents objectius:

  • 1) millorar l’estat de conservació de la biodiversitat i de les funcions ecosistèmiques i ampliar-ne la qualitat;
  • 2) restablir la connectivitat ecològica;
  • 3) recuperar el paisatge en espais naturals i seminaturals degradats;
  • 4) renaturalitzar o recuperar espais agraris segons la funcionalitat que calgui prioritzar en cada territori i espais marginals i degradats de l’àmbit urbà i periurbà;
  • 5) millorar la capacitat de la infraestructura verda per oferir serveis recreatius compatibles amb els valors naturals i les activitats agrícoles i forestals;
  • 6) promoure solucions basades en la natura, alineades amb els processos naturals per tal de disposar d’un territori més resilient front el canvi climàtic i
  • 7) sensibilitzar la població a partir de la valorització del patrimoni natural i la difusió de les accions realitzades.
Esquema

(Clicar botó dret sobre la imatge per a més opcions)

A Catalunya, la planificació de la infraestructura verda es planteja a dos nivells:

  • En l’àmbit estratègic, es preveu identificar els elements fonamentals que cal considerar com a integrants de la infraestructura verda de Catalunya i com s’han integrar en les polítiques sectorials i en la planificació territorial.
  • En l’àmbit executiu, s’ha elaborat el Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, que és el full de ruta per al desenvolupament d’actuacions de millora de la infraestructura verda de Catalunya.

 

Per planificar quina ha de ser la infraestructura verda de Catalunya, comptem ja amb diversos elements de referència que han de servir com una base sobre la qual treballar, que són:

  • El Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya.
  • Els set plans territorials parcials existents a Catalunya, amb la delimitació dels sòls de protecció especial i els espais oberts.
  • La cartografia de connectivitat ecològica de Catalunya.
  • La informació generada pel Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, pel que fa a la diagnosi, l’anàlisi cartogràfic, i la identificació dels principals àmbits d’actuació.

 

Així mateix, també es preveu treballar en una cartografia dels serveis ecosistèmics per a tot el territori català al llarg dels anys 2017 i 2018.

Data d'actualització:  19.06.2017