<em>Cosentinia vellea</em>, espècie amb categoria d'amenaça "vulnerable". Autor: Richard Martín Vidal.

Fotografia: Cosentinia vellea, espècie amb categoria d'amenaça "vulnerable". 

La finca pública Prat de Boldú està ubicada als termes de Penelles i La Fuliola (Pla d'Urgell) i és propietat del DARPAMN. Actualment s’hi realitzen activitats de conreu de cereals.

La finca està adscrita des de l’any 1993 al Servei de Formació Agrària, perquè en faci la gestió tècnica i administrativa (i concretament a l’Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer, on s’imparteix el cicle formatiu de grau mitjà de Producció agropecuària, orientació ramadera). El gener de 2012 es va adjudicar el contracte de gestió d’aquesta finca, per un període de 4 anys, a la Cooperativa del camp d’Ivars d’Urgell i secció de crèdit, SCCL. La Cooperativa gestiona la finca des d'un punt de vista agrícola i ramader, però també ha de seguir unes prescripcions tècniques per a la gestió de les zones amb presència d’espècies de flora amenaçada. En aquesta finca hi ha diverses espècies de flora protegides, incloses al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Una part de la finca està inclosa dins l’inventari de zones humides, a la unitat anomenada “Coladors de Boldú”, de 61,83 ha.

A la finca s’hi troben els saladars més interessants de Catalunya des del punt de vista florístic, ja que acullen les darreres poblacions catalanes de diverses espècies amenaçades. La vegetació dels saladars, ja rara de forma natural, ha patit una regressió més forta com a conseqüència de l’expansió dels conreus i del reg. Actualment en queden unes quantes taques escampades per la plana lleidatana, que en general estan en un mal estat de conservació.

Entre les poques mostres que queden a Catalunya de saladars continentals, dues es troben a la finca “Prat de Boldú”. Aquests dos saladars són els més interessants de Catalunya juntament amb un proper a Ivars d’Urgell, ja que acullen les darreres localitats catalanes d’un nombre important de plantes que a més a més estan protegides i incloses al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya. Concretament, dins l’Annex 1, com a “en perill d’extinció”, trobem Limonium costae, Limonium catalaunicum, Sonchus crassifolius i Gypsophila tomentosa, i dins l’Annex 2 com a “vulnerable”, Limonium latebracteatum , Limonium tourneforti, Centaurium favargeri i Senecio auricula var. sicoricus.

A la zona també hi havia la darrera localitat coneguda de Microcnemum coralloides de Catalunya. Aquesta espècie era present als Coladors de Boldú fins a la dècada dels 90 del S. XX. Dins la finca actualment hi ha dues àrees principals de saladars que acullen la major part d’espècies amenaçades. De manera dispersa hi ha també individus d’algunes espècies de flora amenaçada als marges dels canals o dels camps, que també s’han de tenir en compte a l’hora de planificar la gestió de la finca.

A més, el conjunt de la finca és hàbitat potencial per a les espècies amenaçades, si s’aturen les tasques agrícoles que s’hi duen a terme, per la qual cosa es proposa gestionar també alguns sectors d’altres parcel·les, amb l’objectiu de recuperar la flora amenaçada. Amb l’objectiu de conservar i recuperar les espècies de flora amenaçada que hi són presents, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat redacta anualment el Pla de maneig de la Finca Prat de Boldú i en supervisa l’execució.

Els objectius específics d’aquest document tècnic són els següents:

  • Delimitar les zones de la finca que s’han de gestionar d’acord amb les directrius indicades pel Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, per conservar i afavorir la presència d’espècies amenaçades. 
  • Concretar com s’ha de dur a terme la gestió d’aquestes zones, d’una forma detallada. 
  • A curt i mig termini, revertir la tendència a la degradació dels hàbitats de saladars que es troben dins la finca i afavorir la recuperació de les espècies amenaçades que hi són presents. A més llarg termini, quan torni a haver-hi un hàbitat favorable, intentar la reintroducció de Microcnemum coralloides.

Actuacions a dur a terme a tota la finca:

  • Cens i cartografia. 
  • Senyalització divulgativa. 
  • Gestió d’hàbitats (sega de canya i xisca, etc.). 
  • Control de l’ús d’herbicides i productes fitosanitaris. 
  • Control del reg. 
  • Tractament dels marges. S’evita qualsevol crema de marges en el conjunt de la finca, ja que aquests actuen com a zones proveïdores de pol·linitzadors i fauna útil, actuen com a barreres per al vent, poden limitar l’expansió de possibles plagues i tenen una important funció per a mantenir la biodiversitat. 
  • Control d’accessos i d’abocaments de runes i deixalles. 
  • Altres actuacions. Es valora conjuntament amb els gestors de la finca la possibilitat de tancar camins a les persones alienes a la finca per evitar l’abocament de residus, les cremes incontrolades i altres eventualitats que van succeint dins les parcel·les amb flora protegida. Els tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural duen a terme el seguiment de les espècies i valoren la necessitat d’incrementar o reduir les mesures establertes en funció del seu estat de conservació.

A l’antic abocador d’Ivars d’Urgell, molt proper a la finca de Prat de Boldú, també s’hi mantenen poblacions de les mateixes espècies que a Boldú. En aquest cas el Departament ha signat un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament d'Ivars d'Urgell per a la gestió de l’espai, que es propietat d'aquest ajuntament.

La finca de l’antic abocador d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) es troba situada a una zona coneguda com a El Prat de Montsuar. Aquest enclavament, juntament amb diversos espais situats dins la finca “Prat de Boldú” abans esmentada, com els Coladors de Boldú, són els únics àmbits on s’hi conserven restes de la vegetació natural halòfila, en clara regressió pel canvi d’usos del sòl. Aquesta zona n’és ja l’últim exponent a Catalunya, motiu pel qual aquestes espècies han estat incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquestes plantes representen, doncs, un extraordinari valor d’interès per la biodiversitat. A la finca s’hi troben diverses espècies de flora amenaçada, com Gypsophila tomentosa i Limonium costae, en perill d’extinció, i Limonium latebracteatum i Centaurium favargeri, vulnerables.

Les mesures de conservació que es duen a terme a la finca són les següents:

  • Restabliment de l’hàbitat. Retirada de la runa que cobreix part de l’hàbitat i que afecta directament aquestes espècies. 
  • Avaluació de l’estat de la vegetació, un cop retirada la runa. Cens exhaustiu dels peus que queden i valoració de l’estat de l’estat en què es troben les poblacions, així com la seva viabilitat en el nou escenari. 
  • Reforçaments poblacionals. Un cop determinat l’estat de les poblacions de les diferents espècies es plantejarà la possibilitat de reforçar-les en cas que es cregui necessari i utilitzant com a font de llavors plantes de la mateixa localitat. Això requerirà un estudi de viabilitat i també de la situació del sòl. 
  • Manteniment de la vegetació. Tasques de control de la vegetació que pugui afectar el correcte desenvolupament i supervivència de les espècies amenaçades. S’avaluarà la possibilitat de fer-ho mitjançant sega o amb l’entrada de bestiar. 
  • Limitació de l’accés a la finca. 
  • Educació ambiental. Instal·lació de senyalització divulgativa. 
  • Gestió integrada dels saladars continentals de la zona Coladors de Boldú-Montsuar. A molt poca distància de l’antic abocador d’Ivars d’Urgell, es troba la finca Prat de Boldú. Atesa la proximitat d’ambdós espais i que la majoria d’espècies són comunes, ja que l’hàbitat és semblant, en funció de l’evolució de les poblacions es podria proposar un pla de maneig conjunt o bé actuacions puntuals que permetin la millora i sostenibilitat d’ambdós espais amb intercanvi de material vegetal sempre i quan genèticament sigui viable. Actualment ja s’ha retirat la runa que hi havia a l’abocador i s'ha restringit l’accés a l’abocador per evitar nous abocaments incontrolats.

Els serveis tècnics del Departament a Girona han dut a terme actuacions per a protegir espècies a les comarques gironines catalogades com a amenaçades al Catàleg de flora amanaçada de Catalunya, “en perill d’extinció”, com ara Polygonum romanum, o “vulnerables”, com és el cas d’Allium pyrenaicum. Entre aquestes tasques trobem la col·locació de tanques per tal d’evitar el trepig per part del bestiar o evitar l’accés motoritzat de les zones, col·locació de cartells informatius del valor natural de la zona o de la prohibició de l’accés (escalada, vehicles motoritzats...) i la realització de censos de diversos tàxons amb l’objectiu de dur a terme una avaluació de l’estat de conservació de les seves poblacions i de les amenaces que les afecten, per tal de proposar mesures de gestió i conservació.

La conservació de flora amenaçada moltes vegades va lligada a un control de les espècies exòtiques, per la qual cosa s’ha incidit en el control de la mateixa en cas necessari. Una de les zones més vulnerables on s’ha intervingut sobre la flora exòtica són els hàbitats litorals, ja que en aquestes convergeixen diversos factors que n’accentuen la problemàtica. Entre els exemples de gestió de flora amenaçada trobem la col·locació de tanques perimetrals a Santa Magdalena del Mont-Puigsacalm (Vall d’en Bas) per tal d’evitar el trepig d’Allium pyrenaicum per part del bestiar, a la Bassa de Llevant (Sant Climent Sescebes) per a protegir Polygonum romanum de l’accés motoritzat, a l’Alta Garrotxa per a protegir Drypoteris remota, i a Vilallonga de Ter per a evitar el trepig de Phyteuma globularifolium, col·locació d’un cartell de prohibida l’escalada en determinades zones de Gombrèn, per a protegir Asplenium seelosii i recuperació de pastures a Camprodón per evitar sobrepastoreig on creix Silaum silaus. Així mateix s’han dut a terme actuacions de conservació de Stachys maritima al Baix Empordà.

Actuacions de conservació de Stachys maritima

L’estaquis marítima (Stachys maritima) és una planta greument amenaçada a Catalunya, ja que el seu hàbitat són els fràgils ecosistemes dunars molt afectats durant les darreres dècades per la pressió turística i la gran freqüentació. A les comarques de Girona es troba en unes poques localitats litorals de l’Alt i del Baix Empordà, on manté les poblacions més importants de la península Ibèrica. Atesa la situació d’aquesta planta, ja s’han promogut diverses actuacions de conservació, entre d’altres l’ordenació del pas a la zona costanera per tal d’evitar el trepig excessiu de la vegetació dunar. Després de la localització, el 2006, d’una important població en un cúmul artificial de sorra al Baix Empordà, els tècnics dels Serveis Territorials a Girona van desenvolupar una actuació per tal de traslladar aquests exemplars i fomentar la seva supervivència. Amb l’objectiu de permetre la reproducció natural dels exemplars i, posteriorment, poder ser utilitzats en un programa de conservació més ampli on es considerin nous reforçaments, reintroduccions o la inclusió de les llavors produïdes en bancs de germoplasma, es van construir dos vivers. A més, s’han translocat exemplars d’aquesta espècie als terrenys ocupats per les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, a Pals (Baix Empordà).

Informació relacionada

Data d'actualització:  04.04.2014