Estratègia de flora de Catalunya in situ

S’ha encarregat a la Institució Catalana d’Història Natural la redacció del projecte d’Estratègia catalana de conservació de flora.

Aquest document tècnic, que actualment es troba en fase d’aprovació, ha de consolidar les bases per a les diferents estratègies de priorització d’actuacions per a la conservació de flora a Catalunya.

 

Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora silvestre

S'ha iniciat el desenvolupament de l’Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre de Catalunya, que està en tràmit d’aprovació formal. L’Estratègia va ser elaborada per la Universitat de Girona (en col·laboració amb el consorci SIGMA i el Jardí Botànic Marimurtra) i revisada i aprovada per la Comissió Assessora de Conservació de la Flora de Catalunya, en la sessió de 19 de juliol de 2011.

L’Estratègia marca les directrius bàsiques que cal seguir en matèria de conservació de flora ex situ i estableix les accions a emprendre per tal d’assegurar la conservació ex situ de les espècies considerades prioritàries.

Els criteris utilitzats per establir la priorització han estat l’endemicitat del taxó, el grau de protecció, el grau d’amenaça i la raresa corològica. S’ha valorat 472 taxons, que presentaven com a mínim alguna de les característiques següents: ser estrictament endèmics o subendèmics, estar amenaçats segons el Decret 172/2008, estar considerats extingits o amenaçats a Catalunya segons els criteris de la UICN i ser presents en menys de sis quadrats UTM de 10 x 10 Km. D’aquests 472 taxons, se n’ha definit 120 com a prioritaris.

La conservació de flora ex situ consisteix en mantenir fora del seu hàbitat natural qualsevol part d’una planta a partir de la qual es pugui restituir altre cop una població en estat salvatge. Les parts de la planta que es conserven poden ser les llavors, teixits vius, bulbs, rizomes, espores, planta viva, etc.

Les utilitats que ofereix la conservació ex situ són moltes. El més habitual és la conservació de llavors com a mesura de seguretat en cas d’esdeveniments catastròfics a les poblacions naturals. També serveix per a la restitució o el reforçament poblacional d’espècies amenaçades, per preservar la diversitat genètica de poblacions en declivi o pel manteniment d’una espècie quan es coneix que es destruirà l’hàbitat i mentre aquest no sigui restaurat.

L’Estratègia catalana de conservació ex situ de flora de Catalunya té els següents objectius:

  • Establir les directrius que permetin desenvolupar el conjunt de mesures i accions necessàries per a la conservació ex situ de la flora vascular de Catalunya. 
  • Identificar els organismes i entitats públiques i privades que participen o poden participar en programes de conservació ex situ a Catalunya. Establir el marc de relació entre els centres i institucions participants a l’estratègia i definir com ha de ser la Xarxa de conservació ex situ. 
  • Prioritzar les espècies que, seguint criteris objectius, presenten un major interès o urgència de conservació i per les quals caldrà valorare les necessitats de conservació ex situ. 
  • Unificar criteris bàsics de treball de les diferents entitats implicades en les tasques relacionades amb la conservació ex situ. 
  • Establir un programa d’actuacions per al període 2014-2017 que doni resposta a les principals necessitats en la conservació ex situ de flora. Tots aquests objectius hauran d’estar vinculats amb l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora, amb la qual ha d’existir una evident coordinació i segons la qual es determinaran quines són les mancances de coneixement o les mesures in situ necessàries per garantir la conservació de les poblacions. El principal objectiu de l’Estratègia és, en resum, garantir la conservació futura de totes les poblacions dels taxons que representen un patrimoni biològic únic a nivell mundial (endemismes) o que presentin algun tipus d’amenaça per a la seva conservació a l’àmbit català.

L’Estratègia defineix també com ha de ser la Xarxa de conservació ex situ de la flora silvestre, constituïda per uns centres de referència i uns centres complementaris. Els centres de referència han de disposar de tecnologia suficient relacionada amb la conservació de flora ex situ, d’infraestructures consolidades, de capacitat tècnica i de suport científic, mentre que els centres complementaris han de disposar d’espais, infraestructures i/o personal disposat a col·laborar en projectes concrets.

El Departament actuarà com a ens impulsor i coordinador de la Xarxa i establirà per a cada tàxon quin/s centre/s de referència s’encarregaran de liderar els seus treballs de conservació ex situ. Aquests centres alhora podran demanar la col·laboració dels centres complementaris que considerin adients. Podran sol·licitar pertànyer a la Xarxa de conservació ex situ de la flora silvestre totes aquelles institucions o centres destinats a la conservació ex situ de la flora silvestre de Catalunya que vulguin formar-ne part. El Departament avaluarà les sol·licituds i determinarà la incorporació o l’exclusió de les institucions a la Xarxa i la seva categoria.

Data d'actualització:  25.03.2014