• Imprimeix

Os bru

Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Ursidae

Unió Europea

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex II: espècie animal prioritària d'interès comunitari per a la conservació de la qual s'han de designar zones especials de conservació.

Estat espanyol

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat: annex II (espècie d'interès comunitari per a la preservació de la qual s'han de designar zones especials de conservació); annex V (espècie d'interès comunitari que requereix una protecció estricta).

El Catàleg estatal vigent considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).

Catalunya

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals: espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (en esborrany) considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).

Altres 

L'espècie també està protegida pel Conveni de Berna (1979), el Conveni de Washington (1973), el Conveni de diversitat biològica de Rio de Janeiro (1992) i per la IUCN (categoria E en perill).

Avetoses, pinedes de pi negre i pi roig, fagedes, avellanoses i rouredes, alternant aquestes masses forestals amb prats i matolls alpins, subalpins i montans. Tot i que poden creuar el fons de valls i altes carenes en els seus desplaçaments, l'altitud per la qual solen moure's és de 1.400 a 1.800 metres sobre el nivell del mar. Durant la hivernació solen instal·lar-se en àrees abruptes i d'accés difícil, on troben la seguretat i la tranquil·litat necessàries.

Alimentació. Encara que és de l’ordre del Carnívors, és un omnívor oportunista; la seva dieta canvia segons les estacions de l’any: herbes, brots tendres, fruits secs –glans, fages, castanyes-, fruits carnosos –nabius, mirtils, pomes, cireres-, insectes, mel, cadàvers d’animals, mamífers domèstics i salvatges. Mitjana de 75% de matèria vegetal a la seva dieta.

Hivernació i reproducció. Als quatre anys ja poden reproduir-se. Entre maig i juliol es produeix el zel i les còpules. Desprès d’un període d’implantació diferida, l’òvul es comença a desenvolupar a partir d’octubre, i els cadells, entre 1 i 3, neixen a finals de gener. Els óssos hivernen entre desembre i març, dintre d’una cova. Les seves funcions fisiològiques (ritme respiratori i cardíac) es ralentitzen però no és una veritable hivernació com per exemple és el cas de la marmota.

El 2013 hi ha uns 25-30 óssos als Pirineus, de diversa procedència i repartits en dos nuclis, amb 23 exemplars identificats:

  • Nucli occidental, que es troba al sud del departament francès dels Pirineus Atlàntics, al nord-est de Navarra i al nord-oest d'Osca. Només hi ha dos exemplars mascles; un és Nere i l’altre el seu fill Cannellito. Nere, nascut el 1997, va marxar l’any 2000 del nucli central al nucli occidental. Va néixer el 2004, fruit de la femella Caramelles i Nere. Posteriorment un caçador francès va matar la mare. Per tant, Cannellito és l’únic ós actual descendent de l’estirp pirinenca, però al 50%

  • Nucli central, formada por una població de procedència eslovena, a partir dels óssos alliberats els anys 1996 i el 1997. Es troba al sud dels departaments francesos de l’Alta Garona, l’Arieja, Aude i Pirineus Orientals, el nord-est d’Osca, i les comarques catalanes de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà principalment, però també al Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i La Cerdanya.

  • Amb les dades obtingudes i amb el tipus de metodologia utilitzada, és complicat estimar la població d'óssos que hi ha als Pirineus, encara que se'n pot fer una aproximació. Segons el model d'aproximació, el 2013 hi pot haver entre 31 i 35 óssos als Pirineus. S'estima que hi ha uns 17-21 exemplars (més de quatre anys i uns 14 entre cadells i subadults (quatre anys o menys).

    A partir de les dades obtingudes dels anàlisis genètics, dels sistemes automàtics de fotografia i vídeo, i de les observacions visuals, els exemplars identificats durant l’any 2012 són:

    • 6 mascles adults: Pyros, Moonboots, Balou, Bonabé, Canellito, Nere.
    • 7 femelles adultes: Sarousse, Caramellita, Caramelles, Hvala, Bambou, Noisette, Nheu.
    • 4 individus nascut el 2010: Plume i Fadeta (femelles), Pelut i Boavi (mascles).
    • 2 subadults nascuts el 2011: Calista i Pepito (cadells de Hvala, femella i mascle respectivament).
    • 3 cadells de l’any: 2 cadells de Caramelles i Pyros (Isil i Alos) i 1 cadell de Bambou i Pyros.A més, hi ha uns exemplars presents el 2011 i no identificats durant el 2012: Pollen, Floreta, Soulane. I hi ha un genotip possible, però ha de ser confirmat: Selves2012.
    Evolució del nombre d'óssos bruns als Pirineus occidentals i centrals

    Evolució del nombre d'óssos bruns als Pirineus occidentals i centrals, entre 1996 i 2013, segons el model d'aproximació: mínim (blau) i màxim (vermell).

    La principal causa de la regressió i extinció de l'ós a Catalunya i a bona part dels Pirineus va ser la persecució humana, sigui amb armes de foc, amb paranys o verins. Cal recordar que l'ós està protegit des de l'any 1973. Així i tot, durant el període 1972-1992 es calcula que uns 25 óssos van ser morts a les dues vessant dels Pirineus, francesa i ibèrica. A finals de la dècada del anys 1980 la població pirinenca va arribar a un estat de no retorn, que va acabar amb la mort d’un mascle vell, Papillon, i la mort de l'última femella, Canelles, al 2004. El 2010 va desaparèixer l’últim exemplar cent per cent pirinenc, Camille.

    Únicament un projecte de reintroducció podia retornar aquesta espècie al Pirineu. Per aquesta raó, l'any 1996 es va endegar un programa pilot (alliberament de dos femelles el 1996 i un mascle el 1997) per tal de comprovar l'aclimatació d'aquells animals, amb l'ajut del programa LIFE de la Unió Europea, dut a terme pel Govern de França amb la col·laboració del Govern català. Posteriorment es va continuar amb l’alliberament de 4 femelles i 1 mascle l’any 2006.

  • Reintroducció d’exemplars procedents d'Eslovènia (1996, 1997 i 2006).

  • Seguiment periòdic de la població i la seva evolució.

  • Seguiment genètic de la població i dels individus que la formen.

  • Contractació de personal per a la conservació de l'ós bru (equips ESCO).

  • Redacció, en tramitació, d'un decret de recuperació de l'espècie a Catalunya.

  • Indemnització dels danys provocats (Decret 176/2007, de 31 de juliol, regulador dels procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l'agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona).

  • Ajuda als ramaders i als apicultors.

  • Tancament dels ramats i de les arnes amb filats elèctrics.

  • Donació de gossos de protecció (gos de Muntanya dels Pirineus) contra els atacs de grans depredadors, com l’ós bru.

  • Programa d’agrupament de petits ramats que pasturen en zones amb presència de l'ós bru.
  • Educació i sensibilització ambiental: tríptics, xerrades, cursos, campanyes a les escoles situades al territori on habita l'ós bru.

  • Servei de Fauna i Flora, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

    Data d'actualització:  23.03.2015