• Imprimeix

Per què Catalunya necessita una Estratègia i què se n'espera?

Biodiversitat és un terme científic que es refereix a la diversitat biològica de la Terra. Es pot considerar l’inventari de tots els organismes vius i dels complexos ecològics dels quals formen part. Com que les formes de vida són inseparables de l’entorn físic que habiten, modifiquen i aprofiten, la biodiversitat es pot incloure dins la definició més àmplia de ‘patrimoni natural’. L’Estratègia entén per patrimoni natural el conjunt d’elements, processos i àmbits amb valor ecològic, ambiental, científic, paisatgístic o cultural reconegut –i que són font de diversitat biològica i geològica.

En termes socioeconòmics el patrimoni natural és un actiu insubstituïble de primer ordre, perquè proporciona els béns i serveis dels quals depèn la humanitat.

La biodiversitat és part essencial i constitutiva de l’ecosfera, de la qual forma part i de la qual depèn completament l’espècie humana. És el recurs principal que ens ha permès viure des de la nostra aparició a la Terra, i el que permetrà la vida de les generacions que ens seguiran. La biodiversitat és el conjunt de tots els organismes del planeta, que formen ecosistemes interdependents en què cadascuna de les espècies té un rol determinat. Tots els components de la biodiversitat formen part d’aquesta xarxa interconnectada, i l’espècie humana també. Si la biodiversitat entra en crisi, la nostra salut i la vida tal com la coneixem també estarà en risc.

L’increment de la població mundial, conseqüència, per tant, de la pressió humana sobre els sistemes naturals, és la principal amenaça a la integritat dels recursos naturals dels que depèn la Humanitat.

Els principals factors que estan provocant la pèrdua global de biodiversitat són la desaparició i degradació dels hàbitats naturals, la sobreexplotació de les espècies, la contaminació ambiental, les espècies invasores i el canvi climàtic.

El declivi de la biodiversitat no representa només una pèrdua irreversible per al planeta sinó una amenaça molt greu per al sistema en què se sustenta la vida humana. Fa que es redueixi la productivitat dels ecosistemes i minva, alhora, la disponibilitat de béns i serveis ambientals dels quals depèn la nostra societat. Desestabilitza els ecosistemes i afebleix la seva capacitat de mitigar els fenòmens climàtics extrems, com les inundacions o les sequeres, o els processos provocats o induïts per l’activitat humana, com la contaminació o el mateix canvi climàtic.

Catalunya té una gran varietat orogràfica, de clima, paisatges i també de biodiversitat. Aquesta singularitat és una de les grans riqueses del país i potser l’expressió de la seva naturalesa més profunda com a territori. Malgrat els intensos processos de transformació que ha sofert històricament, com a territori de vella civilització, amb una densitat de població considerable i d’intensa activitat agrícola, ramadera i industrial, el nostre patrimoni natural encara és extraordinari.

La ubicació geogràfica de Catalunya li confereix unes condicions ambientals realment singulars, que s’expressen generant una riquesa d’ambients naturals excepcionals. Per això, forma part d’un dels 34 territoris amb més biodiversitat del planeta i amb un grau més gran d’amenaça (biodiversity hotspots). La diversitat d’hàbitats i d’espècies que hi són presents és una de les més altes de l’àmbit europeu i també del Mediterrani. Al nostre territori s’hi han citat més de 31.000 espècies i més de 600 hàbitats naturals i seminaturals diferents, caracteritzats per un alt grau d’endemicitat. I encara no hem pogut avaluar tota la biodiversitat present al país, que s’estima pot ser superior a les 40.500 espècies.

Catalunya pertany a la regió d’Europa amb un percentatge més gran d’espècies amenaçades d’acord amb la classificació de les Llistes vermelles de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN). Hi ha 259 espècies de fauna que es consideren amenaçades, que han quedat recollides en la proposta de Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals 175 es troben en situació vulnerable i 84 en perill d’extinció. Són 12 les espècies considerades extintes com a reproductores en les darreres dècades. Pel que fa a la flora, al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya recull 325 tàxons de flora en situació d’amenaça, incloent plantes vasculars, briòfits, líquens i fongs.

Les polítiques de conservació de la natura han permès aconseguir nombroses fites en benefici del patrimoni natural, entre les quals cal destacar:

  • Generació d’informació sobre biodiversitat i patrimoni natural: elaboració de la cartografia dels hàbitats de Catalunya, creació del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, publicació de l’inventari d’espais d’interès geològic.
  • Avaluació dels components del patrimoni natural: aprovació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
  • Creació d’un sistema d’àrees protegides amb 184 espais (que inclou espais del PEIN, de la xarxa Natura 2000 i espais naturals de protecció especial), que garanteix la protecció ambiental d’aproximadament el 30% del territori de Catalunya.
  • Recuperació de les poblacions de diverses espècies amenaçades, com la gavina corsa, el trencalòs, el xoriguer petit, la llúdriga i l’ós.
  • Restauració d’espais naturals degradats, com la desconstrucció de l’antic ClubMed situat al pla de Tudela dins el Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà) i la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana (Segrià).
  • Reducció de la pèrdua de biodiversitat associada a l’execució de plans, programes i projectes mitjançant eines com l’avaluació ambiental estratègica i l’avaluació d’impacte ambiental.

 

Malgrat tots els avenços, hi ha amenaces i pressions que no han remès en les dues darreres dècades, intensificant les tensions sobre el patrimoni natural. La transformació, destrucció i fragmentació d’hàbitats naturals i seminaturals per causa de l’expansió urbanística, les infraestructures o l’agricultura intensiva, la sobreexplotació d’alguns recursos naturals o la introducció d’espècies exòtiques invasores són alguns dels factors que continuen afectant de forma directa i indirecta la biodiversitat de Catalunya.

Conservar el patrimoni natural i la biodiversitat ens aporta beneficis socials i econòmics. La biodiversitat i els sistemes naturals sustenten el nostre sistema econòmic i social. Conservar la biodiversitat vol dir garantir la integritat del capital natural i el proveïment dels serveis ecosistèmics que aporta la natura i, per tant, garantir la nostra supervivència com a societat. A Europa, la pol·linització de conreus s’estima que val 14 bilions d’euros, i es calcula que les zones humides aporten serveis per valor de 6 bilions d’euros anuals. Es tracta de beneficis que rebem a canvi d’inversions mínimes. A Catalunya sabem que cada euro invertit en espais naturals d’especial protecció té un retorn econòmic i social de més de 8 euros.

Els mandats internacionals i la responsabilitat pròpia envers el nostre patrimoni obliguen a Catalunya a actuar per invertir la tendència de pèrdua de biodiversitat, alineant l’acció política en matèria de conservació amb les directrius internacionals. Això comporta realçar i reforçar totes les accions fetes fins ara però, sobretot, plantejar també noves accions per complir amb els objectius globals d’Aichi i amb els objectius europeus.

L’Estratègia es planteja com un instrument per fer front a aquesta pèrdua i gestionar adequadament la biodiversitat i el patrimoni natural, com a font imbescanviable de benestar humà i com a riquesa intrínseca del país.

L’Estratègia es concep com el full de ruta del Govern de la Generalitat en matèria de conservació de la natura per als propers anys, del 2017 fins al 2030, i ens ha de permetre ser més efectius en el compliment dels objectius mundials de conservació.

L’Estratègia vol ser també un document de referència inspirador per a tots els actors públics i privats de Catalunya, que acabi promovent l’acció conjunta de tota la societat a favor de la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Data d'actualització:  20.02.2017