• Imprimeix

Què són i com es gestionen?

Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que estan fora de la seva àrea de distribució natural. Algunes d’aquestes espècies exòtiques que s'han introduït al territori tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels ambients naturals i  poden produir impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies o a les activitats humanes i econòmiques. Són les espècies exòtiques invasores.

No totes les espècies exòtiques són invasores, per sort només un petit nombre de les espècies que arriben al nostre territori tenen la capacitat d'escampar-se i sobreviure als nostres ambients naturals.

Les espècies exòtiques invasores són un dels problemes més grans per a la conservació de la biodiversitat. Plantes com el plomall de la Pampa o l’ailant, o animals com el visó americà, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre, el cranc americà o el cargol poma són algunes d’aquestes espècies exòtiques invasores.

A Catalunya han estat introduïts accidentalment nombrosos organismes exòtics invasors, principalment insectes i plantes. Però, per altra banda, moltes d’aquestes espècies han estat portades voluntàriament, pel seu interès, per exemple, en el cas de la fauna, com animals de companyia i per a l'aquariofília, o en el cas de la flora, per a usos ornamentals i relacionats amb la jardineria, i posteriorment s'han escapat o alliberat al medi natural.

Els treballs de prevenció són bàsics en la lluita contra les EEI perquè, sovint, les espècies ja naturalitzades i amb caràcter invasor són difícils d’eradicar.  En aquest sentit distingim tres grups d’espècies: 

  • Espècies on és possible el seu control a curt termini: són espècies molt localitzades o amb presència recent i amb tècniques efectives de control.
  • Espècies per les quals hi ha mètodes de control efectiu: són espècies amb distribució més amplia però que la realització d’un control sostingut en el temps poden conduir a una erradicació futura.

Espècies molt implantades i la seva erradicació es considera impossible o amb un cost desorbitat: en aquestes espècies s’intenta que no colonitzin nous espais o erradicar-les únicament en ambients naturals valuosos.

 

El problema de les espècies invasores és d’una gran amplitud i cal la suma de tots els esforços possibles. Tres són les principals línies d’actuació:

  • Prevenció:és el punt més important. El més eficaç i de menys cost. Evitar introduccions intencionades, eliminar les vies d’entrada, regular el comerç i possessió així com la realització de campanyes de sensibilització per incrementar la conscienciació social. En aquest apartat s’ha de desenvolupar sistemes estandarditzats d’anàlisi de risc, que es constitueix una eina tècnica fonamental per adoptar decisions relatives a noves espècies exòtiques o la gestió sobre les espècies exòtiques invasores que ja estiguin presents. 
  • Detenció i resposta ràpida:la creació d’una xarxa d’alerta afavoreix el flux d’informació i la possibilitat d’implementar actuacions de control al més aviat possible.
  • Plans de gestió – erradicació:un cop establerta una espècie invasora és molt difícil la seva erradicació. Segons les espècies i el moment d’invasió poden haver o no mesures d’erradicació. Per a les espècies amb alt impacte que no es puguin erradicar, les accions van adreçades a limitar la seva expansió (contenció) o limitar els danys que produeixen sobre hàbitats d’espècies sensibles (control). L’efectivitat de les actuacions ha de ser avaluada i el seu seguiment s’ha de fer establint prioritats per afrontar la gestió del problema d’una manera transversal pel que fa a l’Administració. 

 

El comerç de mascotes és una de les vies d’entrada més importants. Animals invasors escapats o alliberats il·legalment a la natura pel seus propietaris poden causar greus problemes. És el cas de tortugues d’aigua, cotorres argentines, ossos rentadors, etc.  Així mateix, moltes espècies de crancs i peixos s’han alliberat il·legalment al medi amb la finalitat d’aprofitament piscícola. Els crancs exòtics poden provocar extincions locals de l’espècie de riu autòcton i peixos introduïts, com el silur, poden acabar amb els peixos propis dels ecosistemes aquàtics catalans.

El medi aquàtic és un dels hàbitats més afectats per les espècies invasores i on més dificultats presenta els seus controls. A excepció de masses d’aigua aïllades (canals, llacs del Pirineu i estanys interiors), és pràcticament impossible eradicar EEI d’aquests hàbitats, tant espècies de pesca, com de flora o invertebrats aquàtics.

Actualment la línia de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies, en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020, permet la subvenció de determinades actuacions destinades a l’eliminació de flora o fauna exòtica invasora.

Per conèixer el detall de les actuacions subvencionables i els criteris de valoració, així com d’altres aspectes importants a tenir en compte, podeu consultar les darreres bases d’aquestes subvencions a l’Ordre TES/171/2017, de 26 de juliol, i la darrera convocatòria a la Resolució TES/2330/2017, de 4 d'octubre. Es preveu que aquestes subvencions es convoquin de forma anual, durant els propers anys. 

Aquestes subvencions es poden demanar tant dins d’espais naturals protegits com fora d’aquest àmbit, tot i que cal arribar a una puntuació mínima per poder optar-hi, d’acord amb uns criteris de valoració que s’especifiquen a les bases.

 

En el cas de les plantes invasores, la jardineria és una de les principals vies d’entrada. Es recomana sempre l’ús d’espècies autòctones en jardineria, adaptades al clima i amb menys necessitat de reg i eliminar les especies invasores dels jardins. Mai s’ha de llençar plantes ornamentals o d’aquari o fragments d’aquestes a la natura. És important, especialment, no fer-ho en zones humides o pels desaigües.

En els teus viatges, evita el transport d’animals o plantes. Si t’agrada la pesca, desinfecta tot el material que facis servir (botes, cubetes, arts de pesca....), no només per la pesca sinó per evitar la difusió de malalties que puguin afectar a les espècies presents en els sistemes aquàtics. Així mateix, la desinfecció d’embarcacions és una de les vies per evitar que mol·luscos invasors es dispersin entre embassaments i conques hidrogràfiques. Aquests són petites accions que poden ajudar molt a evitar aquesta greu problemàtica.

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural

Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural

Servei de Fauna i Flora

Dr. Roux, 80

08017 Barcelona

Tf: 93 567 4200

especiesinvasores.tes@gencat.cat

Data d'actualització:  04.07.2018