• Imprimeix

RESTOFANGS. La restauració superficial edàfica amb fangs de depuradora

El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb diverses proves pilot, ha potenciat la restauració superficial d'espais afectats per activitats extractives amb fangs provinents de depuradores d'aigües residuals urbanes. Els fangs de depuradora són subproductes amb un alt contingut en matèria orgànica i amb quantitats importants de nutrients -nitrogen, fòsfor i oligoelements. Per això són de gran interès en la restauració de sòls degradats, ja que en milloren algunes propietats, tant físiques com biològiques: augmenten la resistència a l'erosió, incrementen la concentració de nutrients i són una aportació de matèria orgànica. L'objectiu principal de l'aprofitament dels fangs en la restauració és preparar un substrat edàfic que possibiliti, en una sola intervenció, la revegetació de la zona reduint el requeriment de fertilitzants, en tot cas, l’aplicació de fangs de depuradora ha de ser objecte d’un estudi previ i seguiment, per determinar els seus efectes sobre la textura, qualitat i fertilitat del sòl, complementant els seus efectes adequadament.

La utilització de fangs de depuradora o els seus derivats com a esmena orgànica, permet reduir els costos derivats de l'ús de terra vegetal d’aportació. Sempre caldrà justificar-ne la quantitat i qualitat mitjançant certificació de l’ens titular de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) subministradora, aprovada per l'Agència de Residus de Catalunya i acompanyada de les analítiques corresponents.

Els fangs de depuradora, després d'un tractament adient, es comporten com a sòlids pastosos que es poden manipular de forma similar als fems dels animals. Per aplicar-los, és convenient que estiguin digerits i que provinguin de depuradores d'aigües residuals urbanes equipades amb tractament biològic perquè la seva caracterització sigui l'adient per a les aportacions al sòl. Les aplicacions controlades afavoreixen molt l'eliminació dels fangs de depuració, ja que les aportacions per unitat de superfície solen ser relativament altes. Els fangs de depuradora, correctament usats i controlats, no són perillosos i són comparables a altres fertilitzants.

La metodologia per a l'aplicació correcta d'aquests fangs per a la creació de substrats edàfics està recollida en el Manual de restauració d'activitats extractives amb fangs de depuradora, editat pel Departament de Medi Ambient l'any 1996 i revisat i actualitzat l’any 2010. D'acord amb aquest manual, la manera més adequada d'emprar els fangs és efectuar-ne una barreja prèvia amb terres o amb materials estèrils de granulometria fina. Prèviament, s'ha d'avaluar l'aptitud del medi físic que cal restaurar, tenint en compte el tipus de substrat, els aspectes geomorfològics, els accessos, etc. Els materials calcaris i els sediments argilosos són els més adients per a la restauració amb fangs. Les terres i els materials residuals massa pedregosos dificulten la incorporació dels fangs de depuradora i la seva posterior transformació en el sòl. Per això, cal que les terres que s'utilitzen per mesclar amb els fangs tinguin més d'un 20% de fracció fina amb partícules amb una grandària inferior a 2 mm.

Les limitacions més importants, les presenten els substrats àcids i sorrencs que faciliten la mobilitat o el drenatge d'alguns contaminants que contenen els fangs. Cal desaconsellar, també, l'aplicació en activitats extractives situades a les lleres dels rius o dins la capa freàtica, a causa de l'alt risc de contaminació que els seus lixiviats poden ocasionar. En definitiva, l'aptitud dels diferents tipus d'activitats extractives per admetre fangs de depuradora en la seva restauració depèn de les característiques edàfiques i geomorfològiques del substrat.

La seva aplicació, en la mesura que és l’aprofitament d'un residu generat en el procés de depuració d'aigües residuals, ha d'estar supervisat per l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Agència de Residus de Catalunya.

L’aplicació de fangs de depuradora com a esmena orgànica permet aprofitar els materials de rebuig d’extracció en la restauració edàfica. Activitat extractiva La Fou, municipi de Vallirana.

Autor: V. Carabassa.

Autor: V. Carabassa.

En terrenys poc pedregosos i amb pendent moderat els fangs poden ser aplicats mitjançant remolc escampador. Activitat extractiva Ferrera, municipi de Calonge de Segarra.

Autor: V. Carabassa.

Autor: V. Carabassa.

L’aplicació de fangs afavoreix una ràpida protecció del sòl gràcies al desenvolupament de la coberta herbàcia. Activitat extractiva La Falconera, municipi de Sitges.

Autor: V. Carabassa.

Autor: V. Carabassa.

Coberta herbàcia després d’una aplicació de fangs. Activitat extractiva La República (Ampliació Can Riera), municipi de Palol de Revardit.

Autor: J.M. Alcañiz.

Autor: J.M. Alcañiz.

Data d'actualització:  20.07.2015