• Imprimeix

La garantia financera mínima obligatòria

L'Estat espanyol, en el procés de transposició de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat ambiental, d’acord amb la Directiva 2004/35/CE del Parlament europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre responsabilitat ambiental en relació amb la prevenció i la reparació de danys ambientals i, tenint en compte diversos accidents recents amb unes conseqüències ambientals i econòmiques desastroses, va optar per aplicar l'obligatorietat de disposar d'una garantia financera mínima obligatòria (opció prevista a la mateixa Directiva) per a activitats amb un determinat perfil de risc.

Inicialment, tret d’algunes exempcions, estaven obligades a disposar de garantia financera totes les activitats incloses en l’annex III de la Llei 26/2007.

El procediment de determinació d’aquesta garantia financera demana un procés d’avaluació de riscos ambientals, un procés de monetització, un procés de verificació externa i la presentació de tota la documentació a l’Administració competent per a la seva validació i determinació de l’import de la garantia financera.

També faltava concretar el calendari d’exigència d’aquestes obligacions i la finalització d'algunes eines de simplificació d’avaluació i/o quantificació de riscos.

La manca d’experiència i d’antecedents normatius sobre aquesta qüestió ha fet necessari corregir-ne alguns aspectes, amb la finalitat d’assolir els objectius establerts, simplificar al màxim les obligacions administratives i no exigir a les activitats obligacions i despeses innecessàries.

Aquesta és, principalment, la finalitat de la Llei 11/2014, de 3 de juliol, per la qual es modifica la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental i del Reial decret 183/2015, de 13 de març, pel qual es modifica el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental, aprovat pel Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre.

Per tant, d’acord amb les modificacions legislatives efectuades i el contingut previst per a les ordres ministerials que es preveuen publicar l’any 2015 i els anys posteriors , la situació de la garantia mínima obligatòria és la següent:

1. Les activitats i instal·lacions subjectes a l'àmbit d'aplicació del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol , pel qual s'aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses (operadors SEVESO).

2. Les activitats i instal·lacions subjectes en l'àmbit d'aplicació de la Llei 16/2002 , d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

3. Els operadors que comptin amb instal·lacions de residus miners classificades com de categoria A, d'acord amb el que estableix el Reial decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres .

4. Resten exemptes les activitats incloses en l’apartat 8.c) i d) de l’annex III de la Llei 26/2007:

a. Els productes fitosanitaris definits en el article 2.1 del Reial decret 2163/1994 , de 4 de novembre , pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris.

b. Els biocides definits en l'article 2.a ) del Reial decret 1054/2002 , de 11 d'octubre, pel qual es regula el procés d'avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.

1. Cal realitzar una anàlisi i l’avaluació del risc ambiental d’acord amb la Norma UNE 150008, o bé, mitjançant les eines d’anàlisis de riscos sectorials aprovades per la Comissió Tècnica de Prevenció i Reparació de Danys Mediambientals (CTPRDMA) anomenats models MIRAT, guies metodològiques o taules de barems sectorials, que són eines simplificades adaptades a cada sector.

2. Cal quantificar el cost econòmic de reparació dels danys ambientals (monetització) que potencialment es puguin causar, que han estat quantificats en l’anàlisi i avaluació del risc ambiental explicat en el punt anterior. El mètode que s’utilitzi per a aquesta “monetització” és de lliure elecció. No obstant això, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient disposa d’una eina informàtica gratuïta anomenada Model d’Oferta de Responsabilitat Ambiental (MORA), que garanteix automàticament haver utilitzat una metodologia validada per la CTPRDMA.

Un cop quantificat, resten exemptes de constituir la garantia financera (però no resten exemptes de realitzar la declaració responsable) aquelles activitats:

a. Susceptibles d'ocasionar danys, la reparació dels quals s'avaluï en una quantitat inferior a 300.000 euros.

b. Susceptibles d'ocasionar danys, la reparació dels quals s'avaluï en una quantitat compresa entre 300.000 i 2.000.000 euros, i de les quals s’acrediti que estan adherides, amb caràcter permanent i continuat, al sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) o al sistema de gestió mediambiental UNE - EN ISO 14001 vigent.

3. Realitzar una declaració responsable adreçada a l’Administració competent conforme ha constituït la garantia financera i/o ha realitzat les operacions previstes en l’article 33 de la Llei 11/2015 , que contindrà almenys la informació inclosa en l’annex IV.1 del Reial Decret 183/2015.

Les activitats obligades a disposar de garantia mínima obligatòria estan classificades en tres nivells de prioritat (1, 2 i 3) en funció del grau potencial de causar danys ambientals.

Està previst que l’any 2015 es publiqui l’Ordre ministerial que establirà tant les activitats com les dates segons les quals les activitats classificades com a “Prioritat 1” i “Prioritat 2” han d’haver realitzat la seva anàlisi i l’avaluació de riscos ambientals, disposar, si escau, de la garantia financera mínima obligatòria (en principi 1 any i 2 anys, respectivament, a partir de la data de publicació de l’Ordre ministerial) i/o haver realitzat la pertinent declaració responsable adreçada a l’Administració competent. Està previst que entre l’any 2016 i el 2019 es publiqui l’Ordre ministerial que establirà la data pertinent per a les activitats de “Prioritat 3”.

Activitats classificades com a Prioritat 1 (només se citen aquelles que es veuen afectades)

I. Activitats i instal·lacions subjectes a l'àmbit d'aplicació del Reial decret 1254/1999 , de 16 de juliol , pel qual s'aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses (operadors SEVESO).

II. Les activitats industrials:

1. Instal·lacions de combustió:

1.1. Instal·lacions de combustió amb una potencia tèrmica nominal igual o superior a 50 MW:

1.1a. Instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial en què es produeixi la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa.
1.1.b. Instal·lacions de cogeneració, calderes, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si és o no la seva activitat principal .

5. Gestió de residus:

5.1 Instal·lacions per a la valorització o eliminació de residus perillosos amb una capacitat de més de 10 tones per dia que duguin a terme una o més de les activitats següents:

5.1a. Tractament biològic.
5.1b. Tractament fisicoquímic.
5.1e. Recuperació o generació de dissolvents.
5.1f. Reciclat o recuperació de matèries inorgàniques que no siguin metalls o compostos metàl·lics.
5.1g. Regeneració d'àcids o de bases.
5.1h. Valorització de components utilitzats per reduir la contaminació.
5.1i. Valorització de components procedents de catalitzadors.
5.1j. Regeneració o reutilització d'olis.

5.2 Instal·lacions per a la valorització o eliminació de residus a plantes de incineració o coincineració de residus:

5.2.b. Per a residus perillosos amb una capacitat superior a tres tones per hora.

Activitats classificades com a Prioritat 2  (només se citen aquelles que es veuen afectades)

II. Les activitats industrials:

1. Instal·lacions de combustió:

1.2 Refineries de petroli i de gas:

1.2a. Instal·lacions per al refinament de petroli o de cru de petroli.
1.2b. Instal·lacions per a la producció de gas combustible diferent del gas natural i gasos liquats del petroli.

1.3 Coqueries

2. Producció i transformació de metalls:

2.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat de més de 2,5 tones per hora

2.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

2.3c. Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament de més de 2 tones d'acer brut per hora

2.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 tones per dia

4. Indústries químiques. Pel que fa a les categories d'activitats d'aquesta norma, el mot fabricació designa la fabricació a escala industrial mitjançant la transformació química o biològica dels productes o grups de productes esmentats en els epígrafs:

4.2. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics com:

4.2d. Sals com el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic (sosa), els perborats, el nitrat argèntic.

4.5. Instal·lacions químiques que utilitzen un procediment químic o biològic per a la fabricació de medicaments , inclosos els productes intermedis.

4.6. Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius

5. Gestió de residus:

5.5. Abocadors de tot tipus de residus que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total de més de 25.000 tones excloent-ne els abocadors de residus inerts

Data d'actualització:  27.07.2010