• Imprimeix

Introducció

Després de les darreres dècades, no sense esforços, es pot afirmar que la societat ha assolit, de manera general, un grau de consciencia important envers l’entorn natural i els serveis que proporciona; i que aquests serveis són font de salut, de desenvolupament personal i social, de riquesa econòmica, de preservació de la biodiversitat i de garantia de futur.

Per això, a més de minimitzar al màxim els impactes negatius que pugui rebre el medi, cal establir els mecanismes necessaris per fomentar d'una manera prioritària la prevenció i la reparació dels danys que s’hagin pogut causar.

La Unió Europea, amb la finalitat de garantir un bon nivell de qualitat ambiental, ha promulgat diverses normatives, recomanacions i directives encaminades a minimitzar l'impacte que produeix l'activitat humana. En seria un exemple la darrera Directiva 2010/75/UE del Parlament europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació).

No obstant això, tot i aquestes mesures preventives, és possible causar danys al medi per un funcionament anòmal de les activitats o per causes fortuïtes o no esperades. Per aquest motiu, l'any 2004 es va aprovar la Directiva 2004/35/CE del Parlament europeu i del Consell (de 21 d'abril de 2004), sobre responsabilitat ambiental en relació amb la prevenció i la reparació de danys ambientals. L'Estat espanyol va transposar la Directiva mitjançant la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat ambiental. Aquesta Llei pretén, bàsicament, fomentar la prevenció mitjançant l'adopció de pràctiques i mesures preventives pel que fa als professionals i responsables de les activitats econòmiques i professionals, ja siguin públiques o privades (anomenats operadors). També pretén garantir que el medi natural que hagi patit un dany sigui restaurat i retornat a l'estat bàsic (estat del medi abans del dany), i aquesta responsabilitat l'assumeix l'operador causant del dany (responsabilitat d'actuació i responsabilitat econòmica il·limitada). Per tant, l'esperit de la Llei és essencialment preventiu i reparador.

La Llei també incorpora un règim sancionador aplicable a les situacions d'incompliment de les obligacions que la Llei assigna als operadors. Aquestes sancions no alliberen l'operador de la responsabilitat econòmica ni del compliment de la legalitat vigent i d'actuació d'acord amb la Llei.

Per tot això, cal pensar en temes directament associats a aquesta qüestió, com ara els riscos ambientals associats a les activitats i la seva avaluació; la reducció d'aquests riscos mitjançant una gestió responsable i l'aplicació, en la gestió de tots els processos de l'activitat, del principi de prevenció.

Així mateix, la Llei 26/2007 estableix que determinades activitats econòmiques disposin d’una garantia financera mínima obligatòria que asseguri els recursos econòmics necessaris per fer front a les responsabilitats dels operadors.

Data d'actualització:  22.04.2015