• Imprimeix

Marc normatiu

La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb la seva modificació per la Llei 9/2011, estableix que per fixar el valor límit d’emissió d’una activitat del seu annex I.1 cal tenir en compte les MTD entre altres aspectes.

La Directiva 2010/75/EU del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2010 sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació), dóna molta importància a les MTD en els aspectes següents:

  • Condicions del permís: els valors límit d’emissió es basaran en les MTD garantint que les emissions de les activitats en funcionament normal no superin els nivells d’emissió associats a les MTD que s’estableixin en les decisions sobre les conclusions relatives a les MTD. Només es podran fixar valors límit d’emissió menys estrictes quan els costos siguin desproporcionadament més elevats que el benefici ambiental.
  • Revisió dels permisos: en un termini de 4 anys de la publicació de les decisions sobre les conclusions de les MTD.
  • Control: el resum dels resultat de control de les emissions ha de permetre comparar-los amb els nivells d’emissió associats a les MTD.

 

La Llei estatal 5/2013, de 11 de juny, per la qual es modifica la Llei 16/2002 de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, i el Reial Decret 815/2013, transposen a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol la part de la Directiva 2010/75/UE relativa als permisos ambientals de les activitats del seu annex I i, en concret, tots els aspectes citats relatius a les MTD.

Posteriorment es va publicar el Reial decret legislatiu 1/2016 de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, el qual deroga la Llei 16/2002 i les seves posteriors modificacions.

La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb la seva modificació per la Llei 9/2011, estableix que per fixar el valor límit d’emissió d’una activitat del seu annex I.1 cal tenir en compte les MTD entre altres aspectes.

Informació relacionada

L'any 1992, a París, es va signar per part de 14 països de la UE, Finlandia, Suïssa i la Comissió de la UE, el Pla d'Acció per combatre la contaminació marina al nord-est Atlàntic, més conegut com Convenció OSPAR, sent la primera vegada que s'aposta de manera oficial i decidida per l'aplicació de les millors tècniques disponibles.

El VIè Programa comunitari de medi ambient, Medi ambient 2010: el futur està a les nostres mans, aprovat el 24 de gener de 2001, estableix els objectius i prioritats mediambientals que formen part de l'estratègia de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament sostenible per als propers cinc a deu anys i descriu les mesures que hauran d'adoptar-se. El capítol 5 sobre l'estratègia política general envers el medi ambient i la salut, especifica que la plena aplicació del concepte de la prevenció i el control integrat de la contaminació (IPPC) solament serà possible un cop es disposi de tots els documents de referència sobre les millors tècniques disponibles pertinents.

Aquest programa continua desenvolupant les estratègies marcades al Vè Programa: Cap a un desenvolupament sostenible, aprovat el 18 de març de 1992, i que en el seu capítol 4, ja fa una referència clara a les millors tècniques disponibles quan tracta de la indústria. Estableix que un dels elements en què s'ha de basar la relació entre política ambiental i política industrial és:

"Una millora de la gestió i del control de processos de producció que incorpori un sistema de llicències supeditat a la prevenció i el control integrats de la contaminació, auditories ambientals, una avaluació i comptabilitat efectives en matèria de medi ambient, ús de la millor tecnologia a l'abast, i introducció d'un sistema de preus basat en el mercat d'acord amb el consum i l'ús de recursos naturals."

La Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC), establia que s'han de considerar les millors tècniques disponibles a l'hora d'establir els valors límits d'emissió, els paràmetres i les mesures tècniques d'una activitat.

Aquesta mateixa prescripció estava recollida a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (IIAA), i en el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el reglament general de desplegament de l'esmentada llei.

La Decisió 2179/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 1998, relativa a la revisió del Programa comunitari de política i actuació en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible Cap a un desenvolupament sostenible, considera que ha de ser, entre d'altres, un objectiu prioritari de la Unió Europea: "desenvolupar accions per augmentar la sensibilització de la indústria respecte dels problemes ambientals, que incloguin instruments per facilitar una major informació a les empreses sobre les millors tècniques disponibles, entre d'altres coses mitjançant els documents Eurobat (BREF), la millora de la difusió de les tecnologies més netes i la promoció de les millors pràctiques ambientals".

El Comitè de les Regions, en el seu Dictamen 1999/C 198/07 sobre el tema Cap a un major desenvolupament de política comunitària de medi ambient i creació d'una Unió ecològica, recomana i sol·licita a la Comissió Europea que ultimi tan aviat com sigui possible els documents tècnics (BREF) per als diferents tipus d'instal·lacions industrials incloses a la Directiva 96/61/CE, que descriguin de manera concreta les normes exigides a escala europea com a valors límits d'emissió

Data d'actualització:  28.02.2018