• Imprimeix

Orientacions per al professorat

Orientacions per incorporar l’educació per a la sostenibilitat en el treball curricular

Per incorporar l’educació per a la sostenibilitat en el treball curricular per competències, es poden destacar tres aspectes:

En primer lloc, cal tenir en compte els quatre components de l’educació que s’anomenen en l’informe Delors (Delors J. L’Educació quin gran tresor. UNESCO): “Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure”.

  • Aprendre a conèixer: Vol indicar que per entendre els fenòmens del món cal tenir coneixements i, per això, darrere de cada proposta o activitat hi hauria d’haver algun objectiu explícit que es referís als conceptes, idees clau o model que es vol ajudar a construir.
  • Aprendre a fer: Vol remarcar que s’aprèn a través d’activitats que tenen la comunicació com a eina clau del procés d’aprenentatge, així com el treball cooperatiu, per tal de ser capaç de resoldre problemes, plantejar noves preguntes i noves hipòtesis, experimentar, etc.
  • Aprendre a conviure: Vol fer-nos adonar que en el procés d’aprenentatge es va prenent consciència de les nostres pròpies idees i coneixements, així com de la diversitat de maneres de mirar. Per tant, cal ajudar l’alumnat a desenvolupar la capacitat de ser crític, respectant les diverses opinions, tenint en compte les diverses situacions davant d’un mateix fet o fenomen, així com les possibles propostes, per ser capaç de prendre decisions raonades.
  • Aprendre a ser: L’autonomia personal és l’objectiu clau de tot procés educatiu, l’avaluació és una eina fonamental per desenvolupar-la, entesa com un procés de presa de consciència de l’aprenentatge mateix a través de l’explicitació dels errors, i les maneres de resoldre’ls en un procés compartit amb el professorat i els companys.


En les orientacions per a l’aplicació del currículum del Departament d’Ensenyament es pot ampliar aquesta reflexió.

En segon lloc, per tal de donar sentit al treball i implicar-hi els quatre components esmentats, és important situar les activitats dins un context que porti a la realització d’una acció.

El context es pot entendre com una situació o problema complex, rellevant socialment i de l’entorn de l’alumnat, que permeti que a partir del seu estudi es vagin construint continguts clau necessaris per comprendre la situació i per prendre decisions, tot interrelacionant i organitzant aquests coneixements conjuntament amb les experiències i el nou llenguatge que es va generant.

En el cas de l’educació per a la sostenibilitat, el context pot ser qualsevol de les situacions relacionades amb els àmbits temàtics com són l’aigua, l’atmosfera, la mobilitat, entre d’altres o amb l’àmbit del coneixement natural, social i econòmic, emmarcats en l’entorn de la vida de l’alumnat, la família, l’escola o l’institut, el barri, el municipi  o un entorn més llunyà i/o global.

Finalment, per tal de comprendre les situacions en profunditat, cal una visió complexa i interdisciplinar dels fenòmens. Això vol dir que s’hauria d’anar introduint:

  • La visió sistèmica, entendre els fenòmens com a situacions fruit de l’intercanvi amb el medi, que canvien al llarg del temps, que són fruit de múltiples causes.
  • La mirada dels fenòmens interrelacionant la visió dels diferents camps de coneixement,  les ciències naturals, socials, i l’economia. 
  • La relació entre les generacions passades, presents i futures, i la relació entre les accions que es fan en un lloc i les possibles conseqüències en altres llocs de nivell inferior o superior.
  • Les nostres pròpies emocions, valors i visions tot tenint en compte possibles visions diferents.


Algunes estratègies que permeten aquest treball són entre d’altres:

  • Estudis de cas
  • Joc de rol
  • Aprenentatge basat en problemes
  • Mètode de projectes
  • Treball de camp
       - Itineraris d’observació i d’interpretació (observació  directa)
       - Enquesta per qüestionari
       - Enquesta per entrevista
       - Anàlisi documental
  • ­ Els contes (el simbolisme i la moral)
  • ­ Les històries de vida amb relació al lloc, al medi
  • ­ El servei a la comunitat (aprenentatge i servei).

El Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) (2005-2014) té com a finalitat reorientar les polítiques, les pràctiques i la inversió en matèria d’educació, cap a la sostenibilitat. Per assolir-la, és imprescindible prioritzar el desenvolupament de les competències del professorat en EDS i, amb aquest objectiu, les Nacions Unides elaboren el document: "Aprenent per al futur. Competències en educació per al desenvolupament sostenible".

Així mateix, en qualitat d’organisme principal del Decenni, la Unesco vetlla perquè existeixin mecanismes adients per optimitzar-ne la pràctica, mitjançant un procés d’avaluació i seguiment que subministra metodologies i indicadors pertinents, com el document: "Examen dels experts sobre els processos i l’aprenentatge per a l’EDS".

Data d'actualització:  04.08.2011