El concepte de desenvolupament sostenible forma part inherent del procés de construcció europea, tal com es recull en els principis fonamentals de la creació de la Unió Europea (tractat constitutiu). Posteriorment, la voluntat d’incorporar transversalment el medi ambient en les polítiques comunitàries es va materialitzar en el procés de Cardiff, que va acabar desembocant en l’Estratègia de desenvolupament sostenible de la Unió Europea (EDSE), presentada en la Cimera de Göteborg de 2001.

La transversalitat del desenvolupament sostenible i, en particular, de l’EDSE queda reflectida en el fet que neix com a element complementari de l’Estratègia de Lisboa (2005) i en l'Estratègia Europa 2020. En ambdues estratègies, la pobresa, l’energia, el medi ambient i la recerca i la innovació són eixos prioritaris per a l’impuls del creixement i l’ocupació a la Unió Europea.

Des de l’any 2001 s’han revisat tant l’Estratègia de Lisboa (2005) com l’EDSE (2006), sense abandonar, però, com a principi fonamental la necessitat de garantir la integració del desenvolupament sostenible en el conjunt de polítiques europees i com a oportunitat per fer front als reptes de futur. Aquest és, doncs, un camí de llarg recorregut, que queda palès en el manteniment del caràcter estratègic de la sostenibilitat, que s’està traslladant tant al desplegament de l’Estratègia Europa 2020 de la Unió Europea com a la revisió de l’EDSE, prevista per a l’any 2011.