• Imprimeix

La Cimera de Rio (1992)

Conferència: Conferència de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament (UNCED). Rio de Janeiro, del 3al 14 de juny de 1992
Nom informal: La Cimera de la Terra
Govern amfitrió: Brasil
Governs participants: 172 governs
Secretari General de la Conferència: Maurice F. Strong, Canadà
Organitzadors: Secretariat d'UNCED
Temes principals: Medi ambient i desenvolupament sostenible
Presència de les ONG: Uns 2.400 representants d'organitzacions no governamentals (ONG); 17.000 persones assistien al Fòrum paral·lel d'ONG
Mecanismes de seguiment: Comissió per al Desenvolupament Sostenible; Comitè Interagència per al Desenvolupament Sostenible; Junta Consultiva d'Alt Nivell per al Desenvolupament Sostenible
Conferència prèvia: Conferència de les Nacions Unions sobre Medi Ambient Humà, Estocolm (1972)
Documents que es varen obtenir:
Vint anys després de la Primera Conferència sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm, les Nacions Unides varen procurar ajudar els governs a repensar el desenvolupament econòmic i trobar la manera d'aturar la destrucció dels recursos naturals irreparables i la contaminació del planeta. Centenars de milers de persones de tots els països van seguir el procés de la Cimera a Rio i van persuadir els seus líders per anar-hi i participar en la presa de decisions envers els problemes que amenaçaven el nostre futur comú i sostenible.

L'objectiu principal d'aquesta Conferència va ser el d'introduir un programa extens i un pla nou per a l'acció internacional en temes de medi ambient i de desenvolupament, que ajudessin a guiar la cooperació internacional i el desenvolupament de programes en el segle XXI.

La Cimera de la Terra va marcar una fita perquè va centrar l'atenció mundial en la idea que els problemes mediambientals del planeta estaven íntimament relacionats amb les condicions econòmiques i els problemes de justícia social. Va demostrar que les necessitats socials, mediambientals i econòmiques s'han d'equilibrar unes amb les altres per obtenir resultats sostenibles a llarg termini. La Conferència també va indicar que les accions o decisions locals més insignificants, bones o dolentes, tenen repercussions potencials a escala mundial.

Aquesta conferència global va reunir polítics, diplomàtics, científics, periodistes i representants d'organitzacions no governamentals (ONG) de 179 països, en un esforç conjunt per conciliar l'impacte de les activitats socioeconòmiques humanes amb el medi ambient i viceversa. La Cimera de la Terra va tenir una duració de dues setmanes i va constituir el clímax d'un procés, començat el desembre de 1989, de planejar, educar i negociar entre tots els estats membres de les Nacions Unides, que va conduir a l'adopció de l'Agenda 21, un programa d'accions que exigia noves formes d'invertir en el futur per aconseguir el desenvolupament sostenible a escala mundial.

Els acords adoptats a la Cimera de la Terra van ser els següents:

  • Agenda 21: Un pla d'acció aplicable als anys 90 i fins ben entrat el segle XXI, que elabora estratègies i un programa de mesures integrades per aturar i invertir els efectes de la degradació ambiental i per promoure un desenvolupament compatible amb el medi ambient i sostenible en tots els països.
  • La Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament: Document que integra 27 principis interrelacionats entre si, en el qual s'estableixen per primera vegada les bases per arribar al desenvolupament sostenible fixant, així mateix, el marc per a tots els drets i obligacions individuals i col·lectives en el camp del medi ambient i el desenvolupament.
  • La Declaració de Principis Forestals: Un conjunt de 15 principis, no vinculants, que regeixen la política nacional i internacional per a la protecció, l'administració i l'ús més sostenibles dels recursos forestals mundials. Aquests principis són importants perquè representen el primer i principal consens internacional sobre un millor ús i la conservació de tota mena de boscos.

Així mateix, també es van obtenir resultats vinculants de la Cimera de Rio de Janeiro, és a dir, dos convenis de cobertura i perspectives fins ara desconegudes i per als quals es preveia una ferma voluntat de desenvolupar-los a través de protocols:

  • El Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic: Acord legalment vinculant, signat per 154 governs en la Cimera de Rio, que reconeix per primera vegada en termes polítics i jurídics l'existència del problema del canvi climàtic i la contribució que hi fan les activitats humanes. Estableix com a objectiu últim assolir l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que impedeixi transferències antropogèniques perilloses al sistema climàtic.
  • El Conveni de la biodiversitat: Acord legalment vinculant, que representa un pas important cap a la conservació de la diversitat biològica de l'ús sostenible dels seus components i del repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de l'ús de recursos genètics.

Després de la Cimera de la Terra, es va crear la Comissió per al Desenvolupament Sostenible (CDS) amb l'objectiu d'assegurar el seguiment de la Conferència de l'ONU sobre Medi Ambient i Desenvolupament, millorar la cooperació internacional i racionalitzar la capacitat de presa de decisions intergovernamentals.

La Comissió està integrada per representants de 53 governs, escollits entre estats membres de les Nacions Unides, que es reuneixen anualment a Nova York per presentar informes a l'Assemblea General i treballar en les mesures que s'havien d'adoptar per aplicar els acords als quals varen arribar en la Cimera de la Terra. Aquests informes són la base fonamental sobre la qual s'avaluen els progressos i es determinen els problemes que es plantegen en els països.

A mitjans de 1996, uns 75 governs van anunciar que havien establert comissions nacionals de desenvolupament sostenible o altres òrgans de coordinació. D'una banda, molts països estaven intentant obtenir suport legislatiu per als seus plans de desenvolupament sostenible, i, de l'altra, en la major part dels països, la participació de les organitzacions no governamentals era summament activa. En l'actualitat, la CDS continua sent la Comissió funcional per al desenvolupament sostenible dins del sistema de les Nacions Unides.

El Secretari General de les Nacions Unides també va establir el juliol de 1993 una Junta Consultiva d'Alt Nivell per al Desenvolupament Sostenible, seguint les recomanacions de la Cimera de la Terra. La Junta, integrada per 21 personalitats eminents que desenvolupen les seves funcions a títol personal, assessora el Secretari General i la Comissió sobre les noves qüestions que es plantegen en relació amb el desenvolupament sostenible i ajuda a formular propostes de política, concebre formes innovadores de resoldre problemes i determinar les noves qüestions que mereixen l'atenció dels comitès, programes i organismes de les Nacions Unides. En els seus primers quatre anys de funcionament, la Junta Consultiva d'Alt Nivell va promoure activament diverses mesures encaminades al desenvolupament sostenible. La seva influència queda de manifest no solament en la qualitat de l'orientació normativa que imparteix, sinó també en l'amplitud dels contactes que manté amb grups comunitaris i de professionals.

Durant la Cimera de la Terra, al 1992, es va convenir que l'Assemblea General de les Nacions Unides, en un període extraordinari de sessions que se celebraria el 1997, portaria a terme un examen dels avenços als quals s'havia arribat al cap de cinc anys, és a dir, avaluar les mesures que havien pres els països, les organitzacions internacionals i la societat civil com a resposta als reptes i objectius establerts en la Cimera de la Terra. Cinc anys després de la Cimera de Rio de Janeiro, del 23 al 27 de Juny de 1997, es va celebrar a Nova York la Conferència coneguda com a Rio +5.

L'objectiu d'aquesta Conferència va consistir a determinar i reconèixer els avenços assolits en l'aplicació dels acords concertats en la Cimera de la Terra i a promoure acords similars a tot el món. També es tractava d'identificar errors i omissions i de proposar mesures correctives, tot plegat per determinar les prioritats i els objectius i esbossar un pla de treball per a la següent etapa d'aplicació dels instruments de la Cimera de la Terra, de cara al segle XXI.

El tema central d'aquesta Conferència va ser, però, accelerar l'aplicació de l'Agenda 21 d'una manera global. Així, es va adoptar un "Programa per a l'Aplicació de l'Agenda 21" i es varen identificar els principals dèficits en el camí cap a la sostenibilitat. Es varen destacar molt especialment la pobresa i la desigualtat social, a causa en part per la disminució dels nivells d'ajut oficial per al desenvolupament i l'increment del deute extern. Entre els objectius es va determinar la necessitat d'introduir millores en la transferència de tecnologia, fomentar la capacitació per a la participació i en temes de desenvolupament; millorar la coordinació institucional i introduir canvis en els nivells de producció i consum. Aquest Programa preveia una nova avaluació al cap de cinc anys més, és a dir, al cap de 10 anys de la celebració de la Cimera de Rio.

Data d'actualització:  13.04.2009