• Imprimeix

Preguntes més freqüents

Coneguda també com a avaluació ambiental de plans i programes, és un instrument de prevenció ambiental que s'aplica a aquells plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Comporta un procediment administratiu específic que s'integra en la tramitació pròpia dels diversos plans i programes.

Es caracteritza pel seu caràcter:

- Continuat. S'aplica durant tot el cicle de vida del pla o programa, des de la seva gestació, si bé administrativament es formalitza en uns moments determinats.
- Estratègic. Centrat en els aspectes rellevants del medi ambient i en els impactes significatius dels plans i programes; pren en consideració, també, els possibles efectes acumulatius amb altres plans i programes.
- D'avaluació en cascada. Per evitar duplicitats, cada pla o programa avalua solament els efectes propis del nivell de decisió que li correspon, si bé integra els resultats de les avaluacions d'altres instruments anteriors. Així mateix, s'estableixen mesures ambientals per orientar la formulació i l'avaluació dels plans, els programes i els projectes derivats de la seva aplicació.
- Integrat. Cal tenir en compte els efectes sobre els diversos components ambientals i les seves combinacions.

Garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i els programes siguin considerades i integrades adequadament, des de l'inici, durant tot el procés d'elaboració, tramitació i execució i desenvolupament.

En l'àmbit europeu, la Directiva 2001/42/CE, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

En l'àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

A Catalunya, la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. Aquesta llei s'aplica quan l'aprovació dels plans i els programes correspon a l'Administració de la Generalitat, l'Administració local o el Parlament de Catalunya. (Aquestes preguntes més freqüents es refereixen exclusivament a aquests plans i programes). Cal tenir en compte també, les modificacions introduïdes en la Llei 6/2009 pels articles 21 al 24 de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa. Mentre no es produeixi l’adaptació a la llei bàsica estatal, cal adoptar les novetats introduïdes per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, en els successius tràmits d’aquells plans i programes l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’hagi iniciat a partir del 12 de desembre de 2013 i seguir les regles fixades per la disposició addicional 8a. de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

- Els relacionats en l’article 6.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
- Els relacionats en l'annex 1 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril.
- Altres plans i programes que reuneixin els requisits de l'article 6 de la llei.
- Les modificacions de plans i programes a què fa referència l'article 7.
- Si així es resol en l'avaluació ambiental estratègica simplificada, els plans i programes previstos en l'article 8. No cal aplicar l'avaluació ambiental estratègica simplificada si el promotor considera que cal sotmetre directament el pla o programa a avaluació ambiental estratègica oridinària.
- Per decisió del Govern, altres plans i programes si concorren circumstàncies extraordinàries que poden comportar un risc ambiental o repercussions significatives sobre el medi ambient.

Pel que fa a plans d’urbanisme, vegeu la qüestió “A quins plans d’urbanisme s’aplica...”

L'avaluació d'impacte ambiental s'aplica a instruments de caràcter projectual (és a dir, directament executables) quan, d'acord amb la legislació específica, són susceptibles de produir repercussions importants sobre el medi ambient.

Tanmateix, sovint aquestes repercussions són conseqüència  de decisions estratègiques adoptades prèviament a la formulació del projecte (fases de planificació i programació), que poden resultar del tot determinants.

L'avaluació ambiental estratègica permet integrar les variables ambientals en aquestes fases preliminars, considerar-ne els efectes potencials conjuntament amb els d'altres actuacions concurrents i també orientar ambientalment la formulació dels futurs projectes i la seva avaluació.

En el cas de projectes o d'activitats que desenvolupin plans o programes que s'hagin sotmès al procediment d'avaluació ambiental estratègica, l'estudi d'impacte ambiental que s'ha d'elaborar ha de recollir, necessàriament, les determinacions ambientals que estableix el pla o programa.

Evitar les duplicitats d'avaluacions és un principi bàsic de l'avaluació ambiental. En cas de concurrència de diferents tipus de procediments d'avaluació s'aplica únicament l'avaluació ambiental estratègica, excepte si els instruments de planejament han de seguir una avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació específica i es troben en alguns dels supòsits següents (disposició addicional tercera de la Llei 6/2009):

- Les actuacions que s'hi estableixen són executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d'obres posteriors; en aquest cas, s'ha d'aplicar únicament el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
- Si els plans o programes es refereixen a zones d'àmbit territorial reduït, l'òrgan ambiental pot decidir cas per cas.

L'avaluació ambiental estratègica és una part integrant del procés de formulació del pla o programa i correspon al promotor de fer-la. Per aquest motiu, cal incorporar en l'equip tècnic redactor –des de l'inici dels treballs– professionals amb coneixements i capacitat per integrar adequadament els requeriments ambientals en les decisions del planejament, i per redactar els documents d'avaluació ambiental del pla (document inicial estratègic i estudi ambiental estratègic).

Cal, doncs, que els plecs de prescripcions tècniques per a la contractació dels treballs de planejament i la valoració econòmica mateixa dels treballs considerin aquestes circumstàncies.

L'avaluació ambiental estratègica del planejament és orientada, verificada i, si escau, validada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Com s’ha dit, aquest procediment s’aplica en el supòsits establerts a l’article 8 de la Llei 6/2009. El promotor ha de trametre al Departament de Territori i Sostenibilitat, com a mínim, la documentació a què fa referència l'article 29.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

En el termini de 15 dies, l’òrgan ambiental, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, pot sol·licitar la compleció o concreció de la documentació presentada. L'òrgan ambiental, en el termini de vint dies des de la recepció de la sol·licitud d’inici i a la vista de la documentació presentada, pot resoldre la seva inadmissió per alguna de les raons establertes en la Llei 21/2013.

Un cop rebuda aquesta documentació l’òrgan ambiental consulta les administracions públiques afectades i al públic interessat, que han de fer arribar el seu parer en el termini d'un mes. Transcorregut aquest termini sense haver-se rebut el pronunciament, el procediment continua si l’òrgan ambiental compta amb elements de judici suficients per formular l’informe ambiental estratègic.

L'òrgan ambiental, un cop transcorregut el termini de les consultes a les administracions afectades i al públic interessat i de conformitat amb els criteris establerts en l’annex 2 de la Llei 6/2009, en el termini d'un mes, decideix sobre la necessitat de sotmetre el pla o programa al procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària i emet l’informe ambiental estratègic.

Si el pla o programa ha de sotmetre’s a una avaluació ambiental estratègica ordinària perquè poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en aquest cas l’òrgan ambiental elabora el document d’abast de l’estudi ambiental estratègic, tenint en compte el resultat de les consultes realitzades d’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 6/2009, i no cal realitzar les consultes regulades a l’article 18 de la Llei 6/2009.

Aquesta decisió es notifica al promotor juntament amb el document d’abast i el resultat de les consultes realitzades perquè elabori l’estudi ambiental estratègic i continuï amb la tramitació prevista als articles 21 de la Llei 6/2009 i següents.

En determinats casos, l’avaluació ambiental estratègica simplificada podrà atendre la regla establerta en l’apartat 5 de la disposició addicional 8a. de la Llei 16/2015.

El procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària s'integra en la tramitació pròpia de cada tipus de pla o programa, unificant en la mesura possible els tràmits i les consultes per tal d'evitar duplicitats i assolir la màxima simplificació.

En aquest context, resumidament el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària comporta el procés següent:

- El promotor presenta la sol·licitud d'inici amb l'esborrany del pla o programa i el document inicial estratègic al Departament de Territori i Sostenibilitat (en el cas dels plans d’urbanisme, ha d’anar integrat en un avanç de pla). Si hi concorre alguna de les circumstàncies previstes per la Llei 21/2013, l'òrgan ambiental pot resoldre'n la inadmissió.
- L’òrgan ambiental du a terme les consultes preceptives durant un mes. Finalitzades les consultes, en el termini d'un mes, emet el document d'abast (quan es tracta de plans urbanístics el document d'abast ha de ser notificat dins del termini de dos mesos des de la data d'entrada de la sol·licitud d'inici d'avaluació ambiental estratègica).
- Una vegada finalitzada la redacció del pla o programa aquest (amb l'estudi ambiental estratègic incorporat) ha de ser sotmès a informació pública durant un termini mínim de 45 dies; paral·lelament cal consultar les administracions públiques afectades i el públic interessat.
- Abans de l'aprovació final del pla o programa, el promotor ha de presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet. En el termini de tres mesos l’òrgan ambiental verifica la proposta de pla o programa, fa l’anàlisi tècnica de l’expedient i emet la declaració ambiental estratègica corresponent. En cas de no poder formular la declaració ambiental estratègica, previ requeriment de subsanació de l’expedient i/o d’informació addicional, l’òrgan ambiental pot resoldre la terminació del procediment.
- Correspon a l'òrgan competent per aprovar el pla o programa prendre en consideració l'estudi ambiental estratègic i la declaració ambiental estratègica, per adoptar la decisió que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació mitjançant una declaració específica en què, en cas de discrepàncies amb els resultats de l'avaluació ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

L'estudi ambiental estratègic (anteriorment anomenat informe de sostenibilitat ambiental) és el document integrat en el pla o programa en què es formalitza l'avaluació ambiental estratègica. Ha d'incloure els continguts a què fan referència l'article 21.2 i l'annex 1 de la Llei 6/2009, així com els aspectes següents introduïts per la Llei 21/2013 (si es tracta de plans d'urbanisme, vegeu més endavant):

- L’evolució de les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa i la seva evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla.

- La incidència en el canvi climàtic (en particular, una avaluació adequada de la petjada de carboni associada al pla).

- Les mesures per mitigar la incidència del pla sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació al mateix.

- Un programa de vigilància ambiental per fer el seguiment del pla.

És el document que el promotor presenta al Departament de Territori i Sostenibilitat amb què s'inicia el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària (anteriorment anomenat ISA preliminar). La seva estructura correspon als primers apartats de l'estudi ambiental estratègic: ha de definir les característiques bàsiques del futur pla o programa i els instruments que el desenvoluparan, diagnosticar els aspectes ambientalment rellevants i proposar els objectius i criteris ambientals per a l'elaboració del pla o programa. Si l'estadi d'elaboració del pla o programa ho permet ha de descriure i avaluar les alternatives considerades i justificar la idoneïtat ambiental de l'alternativa elegida.


El contingut del document inicial estratègic és el fixat en l'article 17 de la Llei 6/2009 (en el cas del planejament urbanístic, vegeu més endavant), tenint present l’aspecte següent introduït per la Llei 21/2013: el desenvolupament previsible del pla o programa i els potencials impactes ambientals prenent en consideració el canvi climàtic.

És el document emès per l'òrgan ambiental, a partir del document inicial estratègic i de les consultes preceptives, en què s'estableixen els principis de sostenibilitat, els objectius ambientals, els criteris i els indicadors que cal aplicar en l'elaboració, la modificació i l'avaluació del pla o programa.

Determina també el contingut de l'EAE, amb l'amplitud i el nivell de detall necessaris.

Si el document inicial estratègic forma part d'un avanç o d'un avantprojecte de pla o programa, el document d'abast conté, així mateix, una avaluació de la idoneïtat ambiental de les alternatives i les propostes inicials.

En fases posteriors, l'EAE i el document resum que s’ha d’integrar en l’expedient d’avaluació ambiental estratègica d’acord amb l’article 24.1 de la Llei 21/2013 han de justificar el compliment en el pla o programa dels objectius, els criteris i les condicions establerts pel document d’abast.

Cal trametre l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet a l’òrgan ambiental per tal que pugui formular la declaració ambiental estratègica que posa fi al procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària. L’expedient ha d’estar integrat per:

- La proposta final de pla o programa.

- L’EAE.

- El resultat de la informació pública i de les consultes, incloent si s’escau les consultes transfrontereres així com la seva consideració.

- Un document resum en què el promotor descrigui la integració ambiental en la proposta final de pla o programa dels aspectes ambientals, de l’EAE i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s’han pres en consideració.

Tota la documentació dels plans i programes, inclosos els documents d'avaluació ambiental (document inicial estratègic, EAE, etc), ha de ser lliurada en paper i se n'ha de facilitar una còpia digital amb els formats adequats.

Cal tenir en compte especialment l'article 86 bis i el redactat de la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d’urbanisme, introduïts per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, així com el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, i, molt especialment, el seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115.

D’acord amb l’apartat 6 de la disposició addicional 8a. de la Llei 16/2015:

a) Són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària: els plans d’ordenació urbanística municipal; els plans parcials urbanístics de delimitació; el planejament urbanístic que estableixi el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que pugui tenir efectes apreciables en espais dela xarxa Natura2000; les modificacions dels plans urbanístics que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que puguin tenir efectes apreciables en espais dela xarxa Natura2000; les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària que constitueixin variacions fonamentals; els instruments de planejament urbanístic inclosos en l’apartat b, si així ho determina l’òrgan ambiental o a sol·licitud del promotor.

b) Són objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada: els plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic; els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable, no inclosos en l’apartat tercer de la lletra a, en el cas que desenvolupin planejament urbanístic general no avaluat ambientalment o planejament urbanístic general avaluat ambientalment si aquest ho determina; les modificacions dels plans urbanístics que constitueixin variacions fonamentals que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència; les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària que no constitueixin variacions fonamentals però que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

c) No han d’ésser objecte d’avaluació ambiental estratègica, per la manca d’efectes significatius que produeixen sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat avaluats en el planejament urbanístic general: el planejament urbanístic derivat no inclòs en la lletra a que es refereix només a sòl urbà o que desenvolupa planejament urbanístic general avaluat ambientalment; les modificacions de planejament urbanístic no incloses en la lletra a que es refereixen només a sòl urbà.

d) En el cas de plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable que no qualifiquin sòl, si llur contingut es restringeix a l’establiment d’actuacions executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d’obres posteriors, no s’aplica cap procediment d’avaluació ambiental estratègica. Aquests plans han de seguir el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària o simplificada, si escau.

e) L’òrgan ambiental pot determinar que no tenen efectes significatius sobre el medi ambient les modificacions dels plans urbanístics que no constitueixen variacions fonamentals de llurs estratègies, directrius i propostes o llur cronologia i que no produeixen diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

El sistema d'avaluació ambiental estratègica del planejament urbanístic s'aplica plenament a tots aquells plans que hagin iniciat la tramitació a partir de l'1 de setembre de 2006, data d'entrada en vigor del Reglament de la Llei d'urbanisme.

D'altra banda, la disposició transitòria dotzena del Reglament estableix regulacions específiques per a l'avaluació ambiental d'aquells plans que ja es tramitaven en la data esmentada. En general, s'han de subjectar a les regles que estableix l'article 115 del Reglament en els tràmits successius que hagin d'efectuar. En tot cas, quan es tracti de plans aprovats inicialment entre el 30 d'abril (data d'entrada en vigor de la Llei 2/2006) i l'1 de setembre de 2006, han de completar la informació pública fins al termini de 45 dies i complir les lletres d, relativa a la memòria ambiental, i e de l'esmentat article 115.

Finalment, cal tenir present que les novetats introduïdes pe rla Llei 21/2013 són d’aplicació en els tràmits successius que s’hagin d'efectuar en el cas d’aquells plans o modificacions de plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’hagi iniciat posteriorment al 12 de desembre de 2013.

Com s'ha exposat més amunt, evitar les duplicitats d'avaluacions és un principi bàsic de l'avaluació ambiental. Vegeu més amunt els suposits d'aplicació d'un i altre procediment i, en cas de dubte, es recomana consultar l'oficina d'avaluació ambiental corresponent.

El procediment és establert per l’article 86 bis i la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l'article 115 del Reglament dela Lleid'urbanisme. Tanmateix, cal tenir presents les novetats terminològiques i procedimentals introduïdes per la Llei 21/2013. 

Resumidament, comporta les actuacions següents en la tramitació dels plans sotmesos a avaluació ambiental estratègica:

- Cal formular un avanç del pla amb els continguts que estableix l'article 106 del Reglament. Aquest avanç ha d'incorporar un document inicial estratègic.
- El promotor del pla ha de presentar-ne l'avanç al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l'oficina d'avaluació ambiental corresponent, que pot resoldre’n la inadmissió si hi concorre alguna de les circumstàncies previstes per la Llei 21/2013.
- D'acord amb aquesta documentació i els resultats de les consultes que estableix la legislació, l’òrgan ambiental emet, en el termini de dos mesos, el document d'abast que ha de guiar la formulació del pla i la seva avaluació. Aquest document ha d'incorporar com a annex l'informe urbanístic i territorial lliurat per l’òrgan urbanístic competent.
- El pla que s'aprova inicialment ha d'incorporar un estudi ambiental estratègic (EAE), sens perjudici d'aquells aspectes ambientals que han de contenir els altres documents del pla.
- L'EAE i el pla del qual forma part se sotmeten a informació pública durant 45 dies, com a mínim.
- El pla objecte de l'acord d'aprovació següent ha d'incorporar també una declaració ambiental estratègica, que ha de ser emesa en el termini de tres mesos prèvia anàlisi tècnica de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet per part de l’òrgan ambiental. En cas de no poder  formular la declaració ambiental estratègica, previ requeriment de subsanació de l’expedient i/o d’informació addicional, l’òrgan ambiental pot resoldre la terminació del procediment.
- En l'acord d'aprovació definitiva, mitjançant una declaració, s'hi ha de fer constar la presa en consideració de l'EAE i de la declaració ambiental estratègica en l'adopció de la resolució corresponent. En cas de discrepàncies amb els resultats de l'avaluació ambiental estratègica, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

Com s'ha dit, el document inicial estratègic forma part de l'avanç dels plans i esdevé la base per al document d'abast que emet l'òrgan ambiental.

El document inicial estratègic té un paper fonamental en el procés d'avaluació, ja que fixa els aspectes que, segons la perspectiva ambiental, han de determinar la formulació del pla i la seva possible incidència ambiental: identifica els aspectes ambientalment rellevants del territori (valors, vulnerabilitats, dèficits...), les obligacions jurídiques existents i els requeriments consegüents per a la redacció, i justifica l'elecció de l'alternativa general d'ordenació adoptada, un cop feta la comparació prèvia amb altres alternatives viables (en qualsevol cas, amb l'alternativa zero, és a dir, la situació en cas de no-realització del pla).

El seu contingut s'ha de referir als aspectes assenyalats en l'article 70 a) i b), en el cas dels POUM, o en l'article 100.1 a) i b), quan es tracti de planejament derivat. En ambdós casos, supletòriament d’acord amb la Llei 21/2013, cal incloure el desenvolupament previsible del pla i els potencials impactes ambientals prenent en consideració el canvi climàtic.

Cal assenyalar que el contingut del document ambiental estratègic coincideix bàsicament amb el dels primers apartats de l'EAE posterior del pla, sens perjudici d'aquelles modificacions derivades del document d'abast, de les consultes realitzades i de la participació pública.

Cal considerar tots aquells àmbits o vectors ambientals sobre els quals el planejament pot incidir, i també la incidència ambiental global del model territorial resultant. Entre altres:

- Sostenibilitat global del model d'ordenació: ocupació i consum de sòl, mobilitat i eficiència energètica; estructura i identitat del sòl no urbanitzat; fragmentació territorial; riscs naturals i tecnològics; etc.
- Cicle de l'aigua.
- Ambient atmosfèric: contaminació per substàncies, especialment aquelles vinculades al canvi climàtic; contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica, etc.
- Canvi climàtic: mitigació i adaptació.
- Gestió dels materials i dels residus.
- Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l'edificació.
- Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general.
- Qualitat del paisatge amb la incorporació, si és el cas, dels objectius de qualitat paisatgística fixats pels catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge, formulats d'acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, i de les determinacions consegüents dels plans territorials parcials i dels plans directors territorials.
- Els requeriments ambientals que ha d'atendre la redacció del pla s'han de concretar en uns objectius específics referits als aspectes assenyalats. Els objectius han de ser formulats de manera jerarquitzada segons el grau d'importància relativa, amb l'objecte que restin diferenciats amb claredat els més essencials. Sempre que resulti operatiu, s'hi incorporaran indicadors quantitatius (sobre consum, estalvi i reutilització de recursos, sòls transformats o protegits, prevenció o correcció de la contaminació, etc.), a fi de facilitar la verificació posterior del seu compliment quant a la nova ordenació resultant.
- En el cas dels POUM, cal especificar, així mateix, el perfil ambiental del municipi en relació amb el planejament. Aquest perfil ha de ser formulat de manera que permeti en una fase posterior de comparar-lo amb el perfil anàleg resultant de l'ordenació plantejada pel POUM, com a element bàsic de la seva avaluació ambiental.
- La guia metodològica editada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, anteriorment esmentada, conté elements de referència per a la formulació dels objectius, els criteris, els indicadors i el perfil ambiental del municipi.
- En qualsevol cas, la diagnosi, el perfil ambiental de municipi, els objectius, els criteris i els indicadors han de ser congruents amb les agendes 21 locals, els plans directors de sostenibilitat i altres documents anàlegs que puguin existir.
- La concreció de tots aquests aspectes en el document inicial estratègic és condició necessària perquè l’òrgan ambiental formuli el document d'abast. En cas de mancances, es paralitzaran els terminis de tramitació i es requerirà a la persona o òrgan promotor l'aportació de la documentació necessària.

Com s'ha dit anteriorment, l'EAE és el document integrat en els plans objecte d'avaluació ambiental estratègica en què es formalitza l'avaluació ambiental duta a terme durant la seva redacció. El seu contingut és establert detalladament pels articles 70 (POUM) i 100 (planejament derivat) del Reglament de la Llei d'urbanisme, així com per les novetats següents introduïdes per l’annex IV de la Llei 21/2013:

- L’evolució de les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa i la seva evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla.

- La incidència en el canvi climàtic (en particular, una avaluació adequada de la petjada de carboni associada al pla).

- Les mesures per mitigar la incidència del pla sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació al mateix.

- Un programa de vigilància ambiental per fer el seguiment del pla.

Esquemàticament, l'estructura d'un EAE és aquesta:

- Determinació dels requeriments ambientals significatius. Aspectes rellevants de la situació del medi ambient. Obligacions jurídiques. Principis, objectius jerarquitzats i criteris ambientals que caldrà aplicar i indicadors per a la seva verificació. En el cas dels POUM, a més, definició del perfil ambiental del municipi en relació amb el pla.
- Anàlisi i avaluació de les alternatives generals d'ordenació considerades i justificació ambiental de l'alternativa elegida.
- Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa adoptada.
- Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient.
- Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius establerts. En el cas dels POUM, a més, anàlisi dels perfils ambientals actual i resultant. Programa de vigilància ambiental.
- Síntesi.

Per als casos concrets dels POUM i dels plans parcials urbanístics, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat guies metodològiques per a l'avaluació ambiental.

D'acord amb la legislació urbanística, únicament és obligatori en el cas de la formulació o revisió dels POUM (no així en les seves modificacions). En els altres supòsits, cal presentar un avanç amb el document inicial estratègic, però és opcional la seva informació pública.

Quan es tracta de planejament urbanístic municipal, les oficines territorials d'acció i avaluació ambiental i l'Oficina de Medi Ambient de Terres de l'Ebre són els òrgans que reben i tramiten els avanços dels plans amb el document inicial estratègic, preparen els documents d'abast i les declaracions ambientals estratègiques en relació amb les memòries ambientals, en duen un seguiment i actuen com a interlocutors amb els promotors i els tècnics redactors. Les dades de contacte són aquestes:

- Barcelona: c. Aragó 244-248, 08007 Barcelona, tel.: 932 147 058, a/e: otaaabcn.tes@gencat.cat
- Lleida: c. Clot de les Monges, 6-8, 25007 Lleida, tel.: 973 031 800, a/e: otaalleida.tes@gencat.cat
- Les Terres de l’Ebre: c. Burgos 17 baixos, 43870 Amposta, tel.: 977 707 320, a/e: oma_ebre.tes@gencat.cat
- Girona: pl. Pompeu Fabra 1, 17002 Girona, tel.: 872 975 000, a/e: otaa.girona.tes@gencat.cat
- Tarragona: c. Anselm Clavé, 1 (casa Grasset), 43004 Tarragona, tel.: 977 216 562, a/e: otaalleida.tes@gencat.cat
- Catalunya Central: Carrer d'Àngel Guimerà, 14, 1a. planta, 08241  Manresa, tel.: 936 930 222, a/e: ssttcc.tes@gencat.cat

El procediment de l'article 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme és d'aplicació obligatòria a tots els plans sotmesos a avaluació ambiental estratègica. Per tant, en aquest supòsit cal reiniciar el procediment de tramitació a partir de la fase d'avanç.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 21/2013 només cal presentar la memòria ambiental en el cas d’aquells plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’hagi iniciat abans del 12 de desembre de 2013. Una vegada efectuades l'aprovació inicial i la informació pública del pla, juntament amb la resta de documents que han de ser objecte de l'acord d'aprovació següent, cal presentar la memòria ambiental a l'oficina d'avaluació ambiental que correspongui.

Data d'actualització:  18.03.2009

Qüestions generals