• Imprimeix

Conceptes clau

La presència a l'aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida.  Per això, conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, es pot informar els ciutadans i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire.

La Xarxa és un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i actualment està adscrita administrativament al Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya. Té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex amb el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

S'entén per punt de mesurament aquell punt del territori on s'ubiquen els equips de mostreig i d'anàlisi de contaminants atmosfèrics, tant si són de tipus manual com automàtic.

Centres d'anàlisi
Són els responsables de la generació, la transmissió i la validació de les dades relatives a la qualitat de l'aire dels punts de mostreig que tenen assignats. Actualment, els organismes que actuen com a centres d'anàlisi a Catalunya són: Departament de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Tarragona, CERAM (Centre d'Estudis i Recursos Ambientals del Migjorn de Catalunya), Autoritat Portuària de Barcelona, Central Tèrmica de Foix, Central Tèrmica de Vandellòs (Alpic), Lafarge, Cemex Alcanar, Ciment Molins, Uniland Cementera S. A., AENA.

El Centre Receptor i Coordinador de Dades
Té com a missió vetllar pel compliment de la legislació i definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar els centres d'anàlisi, gestionar la qualitat de l'aire del seu àmbit territorial i transmetre la informació generada als organismes que correspongui, d'acord amb la legislació europea d'intercanvi d'informació. Actualment, el Centre Receptor i Coordinador de Dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El recorregut que realitzen les dades de qualitat de l'aire des del moment en què es realitza la mesura fins a la seva introducció a la base de dades de contaminació atmosfèrica es descriu en els diagrama adjunt.

Els equips automàtics realitzen els mesuraments de forma contínua en el temps. Les dades generades són mitjanes deuminutals o semihoràries que queden emmagatzemades com a fitxers diaris en l'ordinador de l'estació remota. Cada Centre d'Anàlisi es comunica amb les seves estacions via FTP o mòdem per tal de transferir els fitxers diaris al seu centre de control, on les dades són validades i posteriorment transferides al Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Pel que fa als equips manuals, la mostra es capta en el mateix punt, es recull i es trasllada posteriorment al laboratori del Centre d'Anàlisi corresponent per tal d'obtenir el resultat de la mesura. Aquests resultats de les analítiques es comuniquen finalment al Centre Receptor i Coordinador de Dades qui després supervisa les dades i les inclou en la base de dades de contaminació atmosfèrica.

L'objectiu principal d'aquesta xarxa és vigilar la qualitat de l'aire, és a dir, obtenir els nivells de concentració a l'aire dels principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que s'obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats per la contaminació atmosfèrica. Així doncs, la Xarxa és de gran utilitat principalment per:

  • Conèixer l'evolució dels nivells de qualitat de l'aire en el temps i en el territori
  • Informar als ciutadans de l'estat de la qualitat de l'aire i de la seva evolució
  • Emprendre actuacions de sanejament en zones on se superin els nivells de qualitat de l'aire o es constati que hi ha un risc de superació
  • Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (instrument orientador de la planificació territorial)
  • Complir l'actual normativa en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric. Les normes que regulen la qualitat de l'aire estableixen com un dels sistemes d'avaluació del medi atmosfèric la mesura dels contaminants atmosfèrics en immissió
  • Localitzar focus emissors de contaminants atmosfèrics i disposar d'informació per valorar la seva incidència potencial

En cada punt de mesurament hi han els equips de mostreig que capturen la mostra de la qual es mesura la concentració o nivell d'immissió d'un determinat contaminant. Els manuals estan ubicats en els punts de mesurament manual, mentre que els equips automàtics estan en els punts de mesurament automàtics.

Equips manuals
Els equips manuals són aquells aparells que permeten obtenir una mostra en el lloc de mesurament, que posteriorment és analitzada en un laboratori especialitzat. El tipus de mostra i el tipus d'anàlisi duta a terme en el laboratori depenen del contaminant que es vulgui mesurar. Així doncs, els nivells d'immissió o nivells de concentració a l'aire dels contaminants no s'obtenen en temps real, es coneixen en un termini de temps posterior respecte al dia que s'ha pres la mostra. A més a més, els resultats ens informen, en general, de valors mitjans en un dia, els quals poden amagar valors punta que poden ser importants i que es donen en períodes de temps més curts.

Equips automàtics
Els equips automàtics (o analitzadors), tenen el gran avantatge respecte dels manuals que ells mateixos realitzen les anàlisis. Per tant, es fan automàticament i en temps real, és a dir, que els augments de contaminació es poden detectar instantàniament (no cal transportar les mostres al laboratori) i els resultats són tramesos directament al centre receptor de dades, la qual cosa permet una actuació molt ràpida en cas de que sigui necessari.

No obstant això, cal tenir present que no totes les substàncies es poden mesurar amb mètodes automàtics i que, sovint, tampoc és necessari recórrer a aquests procediments més costosos. En l'actualitat, les tècniques d'anàlisi i els tipus d'aparells són molt nombrosos.

Aquests aparells (que mesuren SO2, NOx, CO, O3,...) aspiren aire a cabal constant durant un temps conegut. Aquest aire es fa passar per un filtre que reté les partícules i posteriorment per un sistema de detecció diferent per a cada tipus de contaminant que es desitja mesurar. Com que es coneix la quantitat d'aire que entra a l'equip de mostreig, es pot calcular la concentració del contaminant en qüestió. En tots els analitzadors hi ha una bomba d'aspiració que fa possible l'entrada d'aire i la sortida després de l'anàlisi.

Els equips de mostreig automàtics han d'estar instal·lats en recintes amb temperatura interior més o menys constant (entre 20 i 25 graus aproximadament). Aquests analitzadors proporcionen mesures cada minut les quals són integrades en períodes de 10 minuts o mitja hora.

La determinació del nombre d'estacions necessàries per avaluar la qualitat de l'aire d'una zona i l'elecció dels seus emplaçaments és fonamental per a una bona interpretació del comportament dels contaminants. Els factors que es varen tenir en compte en el disseny de la xarxa són:

  • El tipus i la distribució de les fonts emissores
  • Les característiques meteorològiques de les zones
  • Les característiques geogràfiques i orogràfiques
  • La distribució dels receptors
  • La demanda social
  • La magnitud de la població afectada
  • Els recursos especialment protegits o més vulnerables

Aquest tipus de disseny s'ha anat modificant per tal de respectar els nous criteris d'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire establerts per la nova normativa europea i recollits al Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.

Concretament, s'ha revisat la distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori (macroemplaçament), i l'entorn més proper de cada punt de mesurament (microemplaçament) i s'han adaptat els mètodes d'anàlisi als establerts a la normativa.

Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en zones de qualitat de l'aire (ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives de la qualitat de l'aire de tota l'àrea que la comprèn. Per això cal que la superfície que la forma sigui homogènia respecte a l'orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d'emissions industrials i de trànsit.

Dins de cada zona de qualitat de l'aire es poden identificar diferents àrees segons l'ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i el tipus de fonts emissores (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons).

D'acord amb aquests criteris cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l'aire i està caracteritzat per un tipus d'àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l'aire a Catalunya no cal mesurar tots els seus punts, sinó que d'acord amb la normativa és suficient disposar de dades per a cada tipus d'àrea dins d'una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d'immissió equivalents.

La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se a aquest nou marc normatiu, tant com a resultat dels canvis del territori i d'altres factors. Cada any es presenta un resum de l'estat de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l'aire a Catalunya.

 

Les dades dels punts de mesurament automàtics es posen a disposició del públic a través d'una pàgina web en la qual es poden consultar les dades dels darrers sis mesos i amb una freqüència horària. Les dades no estan validades, és a dir, que no han estat supervisades per cap tècnic. En cas de necessitar dades mesurades a les estacions en períodes de temps no disponibles a la web, pot enviar una sol·licitud d'informació a la Secció d'Immissions (aire_immissions.tes@gencat.cat) del Servei de Vigilància i Control de l'Aire

El programa DOCUP Objectiu (2000-2006) de Catalunya (FEDER) va incloure el projecte Adequació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica als requeriments de les directives sobres gestió i avaluació de l'aire ambient (96/62/CE, 99/30/CE i 02/03/CE).

Aquest projecte tenia l'objectiu de realitzar la reposició de diversos equipaments de mesura de les estacions de la xarxa per tal de complir els requeriments de la normativa sobre gestió i avaluació de l'aire ambient. La despesa elegible programada va ser de 1.351.216,10 € amb finançament de fons FEDER per import de 675.608,05 €.

Data d'actualització:  10.07.2014