Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (MVCT) són una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l'atmosfera en una zona determinada. S'han d'entendre com un element de referència que ha de facilitar l'actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o millorar la qualitat de l'aire.

Capacitat
La capacitat és una mesura de la concentració "extra" que pot assimilar el medi ambient sense arribar a la superació dels límits d'immissió legals. La mesura es realitza per mitjà de l'índex de capacitat, que és la diferència entre la concentració mitjana anual d'immissió d'un determinat contaminant i el valor de referència que estableix la normativa pel contaminant d'estudi.

Vulnerabilitat
La vulnerabilitat és un indicador del perill d'exposició a un contaminant d'estudi.
L'objectiu de la vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de contaminació atmosfèrica.
Per determinar la vulnerabilitat d'una zona s'han de relacionar punt per punt els nivells d'immissió d'un contaminant concret, la densitat de població i l'existència d'espais naturals protegits (PEIN).

Per més informació, poden enviar una sol·licitud d'informació a la direcció de correu electrònica aire_immissions.tes@gencat.cat

Permeten un coneixement dels valors d'immissió. La xarxa d'estacions de control de la qualitat de l'aire de Catalunya, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), disposa d'un nombre limitat d'estacions, de manera que només es coneix la qualitat de l'aire en determinades zones puntuals del territori.
Amb els MVCT s'obté una informació més global dels valors d'immissió perquè per  confeccionar-los es fa servir la modelització.

Permeten una ordenació del territori. La valoració de la qualitat de l'aire efectuada és una eina per realitzar una planificació territorial, de manera que serà més consistent amb la protecció del medi ambient.

Permeten elaborar estratègies de sanejament ambiental atmosfèric. Gràcies a la simulació, es pot disposar de diferents models calibrats que permeten analitzar possibles situacions futures d'emissió i valorar quina és la influència de la introducció de noves fonts emissores al medi.

Llei de protecció de l'ambient atmosfèric 22/1983, de 21 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 322/87, de 23 de setembre, en què es troben introduïts:

  • Llei de protecció de l'ambient atmosfèric 22/1983, del 21 de novembre, modificada per la Llei 7/1989, en què es defineixen els mapes i les zones especials.
  • Decret 322/87, de 23 de setembre, (article 5), en què es fixa el procediment per determinar la vulnerabilitat.
Data d'actualització:  06.11.2012