• Imprimeix

L'ozó troposfèric a Catalunya

Segons la normativa, a cada zona de qualitat de l’aire estem obligats a tenir un mínim de punts de mesurament de cada contaminant segons el nombre d’habitants, els nivells mesurats i el tipus de contaminant.

En el cas de l’ozó troposfèric, es disposa dels punts de mesurament que trobareu en el document:

 

Informació relacionada

Com a conseqüència de la dependència de la radiació solar i la temperatura, la concentració d’ozó a la troposfera varia al llarg de l’any i és màxima a l'estiu, quan hi ha més radiació solar i la temperatura és més alta, mentre que a l’hivern assoleix el mínim.

També hi sol haver una variació al llarg del dia, i s’assoleix un màxim al migdia i a la tarda. És obvi, però, que els dies amb núvols i quan la temperatura disminueix per algun fenomen meteorològic, els nivells d’ozó disminueixen.

Finalment, els dies en què les condicions de dispersió de l’atmosfera són bones, quan el vent és prou fort com per barrejar l’aire i transportar els contaminants més lluny, les concentracions d’ozó també són més baixes. Es pot apreciar al gràfic els màxims horaris mensuals de l’ozó troposfèric per a l’any 2016, a les estacions de Barcelona (Parc de la Ciutadella), Granollers, Vic i Bellver de Cerdanya.

 

Quan n'hi ha més?

Màxims horaris mensuals d’ozó troposfèric de l’any 2016

Els valors d’ozó enregistrats als punts de mesurament urbans solen ser moderats. Això és originat perquè les proporcions dels precursors no són les idònies per a la seva formació. Habitualment el que succeeix és que hi ha molts òxids de nitrogen però pocs COV, de manera que les reaccions químiques tendeixen a destruir l’ozó que generen. En canvi, a mesura que ens allunyem dels grans nuclis urbans, les concentracions del còctel de precursors de l’ozó s’equilibra, de manera que a sotavent de les grans ciutats és on es registren els nivells més elevats d’ozó troposfèric.

A mesura que el vent s’emporta els precursors lluny de les fonts on s’han emès els precursors, les substàncies van trobant altres precursors i van reaccionant entre elles, de manera que les concentracions dels diferents compostos que es troben en aquesta massa d’aire que es va desplaçant van variant a mesura que són transportades pel vent.

Per tant, a Catalunya cal distingir tres tipus de localitzacions en funció dels nivells enregistrats d’ozó. En primer lloc, les ubicacions urbanes properes a fonts d’emissió de precursors, com ara les estacions dins de nuclis de població important, com és el cas de les de Barcelona, Sabadell, Terrassa o Badalona. Els nivells que enregistren els analitzadors d’aquestes estacions solen ser els més baixos de tot el país, i presenten una evolució diària marcada per l’efecte de les emissions del trànsit.

Per altra banda, hi ha estacions ubicades en zones rurals molt allunyades de fonts importants de precursors i que no són a sotavent de cap nucli important de població. Els nivells d’ozó enregistrats en aquestes estacions solen ser més estables (perquè no estan afectades per la variació de les emissions del trànsit) i sovint són sostingudament moderats durant alguns dies.

Finalment, trobem estacions ubicades sotavent dels grans nuclis de població i que, per tant, reben la influència de les seves emissions de precursors. Els nivells enregistrats en aquestes estacions poden presentar episodis de concentracions elevades d’ozó, que poden superar el llindar d’informació a la població (establert a la legislació europea i estatal com a 180 µg/m3 en mitjana d’una hora) durant algunes poques hores, però molt rarament superen el llindar d’alerta (establert a la legislació europea i estatal com a 240 µg/m3 en mitjana d’una hora). És tracta de llocs, que pateixen episodis de concentració elevada d’ozó.

Per tant, les zones on es donen amb major freqüència aquests episodis són el Camp de Tarragona, la Plana de Vic, el Pirineu Oriental i les Comarques de Girona. En el cas del Camp de Tarragona, les màximes concentracions d’ozó troposfèric es registren en estacions a sotavent de la ciutat de Tarragona quan la marinada transporta cap a l’interior les seves emissions barrejades amb les emissions de les activitats industrials del seu voltant. En canvi, en els tres darrers casos es tracta de zones a sotavent afectades per les emissions de l’Àrea de Barcelona, on arriben els precursors empesos per la marinada.

Gràfic On n'hi ha més

Els nivells d’ozó troposfèric són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació està directament relacionada amb la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar, és quan s’enregistren més superacions del llindar d’informació.

La tendència però és a estabilitzar-se, després que en la dècada dels 90 els nivells fossin més elevats. Dels darrers 16 anys es destaca l’any 2003 que fou especialment calorós.

Pel que fa als nivells horaris anuals màxims assolits, també es pot apreciar que es mantenen estables, amb una lleugera tendència a la baixa, des de l’any 2003. Per altra banda, no es supera el llindar d’alerta des de l’any 2007.

Gràfic evolució

Número d’hores de superació respecte el número d’estacions que mesuren ozó troposfèric

Gràfic Màxim horari

Nivells màxims horaris anuals d’ozó troposfèric assolits durant el període 1991 – 2016.

Data d'actualització:  21.04.2017