• Imprimeix

Conceptes clau

En aquests darrers anys, la regulació mediambiental ha augmentat significativament, en paral·lel a una societat actual més participativa i dotada d'una major conscienciació ambiental, que reclama la intervenció de les administracions públiques amb l'objectiu de garantir el benestar i la qualitat de vida. En aquest sentit, destaca l'augment del nombre de queixes rebudes en les diferents administracions sobre aspectes que fins fa pocs anys no eren objecte de reclamació, com és el cas de les molèsties per soroll i olors. Pel que fa a la contaminació odorífera, les dades actuals indiquen que representa un 30% de les denúncies i queixes rebudes en les diferents administracions territorials.

Aquestes noves demandes es reflecteixen en els informes anuals del Síndic de Greuges de Catalunya, així com en la instància del Parlament de Catalunya cap al Govern de la Generalitat per regular la contaminació odorífera.

La contaminació per olors no és un concepte nou, i ja s'inclou com un factor de contaminació a la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. També el Tribunal Europeu de Drets Humans i la jurisprudència contenciosa administrativa han declarat que la contaminació per olors pot arribar a afectar en determinats supòsits el dret a la intimitat domiciliària de les persones.

La norma UNE-EN 13725 defineix l'olor com la propietat organolèptica perceptible per l'òrgan olfactiu quan inspira determinades substàncies volàtils.

L'olor és una reacció sensorial de determinades cèl·lules situades a la cavitat nasal. La relació entre olor i molèstia percebuda és complexa de definir. Hi conflueixen factors físics i químics de fàcil determinació, però també d'altres de caràcter subjectiu més difícils d'avaluar, com per exemple el caràcter agradable o desagradable de l'olor (to hedònic), la sensibilitat de cada persona, o l'entorn en què és percebuda.
Data d'actualització:  04.03.2009