Barcelona de nit

La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn natural, a causa de la dispersió i reflexió de llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor. També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’il·luminació artificial que afecti un medi receptor que no sigui l’objecte de la il·luminació.

La llum natural diürna té les propietats més adequades per a la visió de l’ull humà. Les activitats antropogèniques que poden desenvolupar-se amb llum natural permeten una immillorable visibilitat de l’entorn, per la qual cosa sempre que sigui possible s’ha d’evitar fer les activitats amb il·luminació artificial i aprofitar la llum natural.

La il·luminació artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessària per dur a terme un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives; a més, millora la seguretat ciutadana, reforça la prevenció de riscos laborals aespais concrets i és necessària per garantir la seguretat industrial de determinades instal·lacions.

La contaminació lumínica dificulta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i és un bé immaterial i patrimoni comú que cal protegir. A més, un enllumenat nocturn excessiu o incorrecte pot causar molèsties en envair l’àmbit privat.

El disseny d’un enllumenat nocturn que respongui a criteris coherents i racionals fa possible un notable estalvi energètic i, de manera indirecta, una disminució de les emissions de gasos contaminants de l’atmosfera.

Les accions que poden produir un impacte ambiental en el medi estan relacionades amb llums que no són de qualitat per a la visió o que tenen una potència superior a la necessària; i amb llums que dirigeixen la llum on no fa falta, que enlluernen, que envien llum cap al cel o que continuen enceses quan ja no cal.

Un disseny o un ús inadequat de les instal·lacions d’enllumenat produeix contaminació lumínica, en tant que pertorba les condicions naturals del medi nocturn i pot afectar els ecosistemes i la biodiversitat i tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general.

Per aquests motius, es pot prevenir gran part de la contaminació lumínica si es porten a terme les accions següents:

  • Ajustar la quantitat de llum instal·lada a la necessària per a dur a terme l’activitat amb normalitat
  • Dirigir la llum només a les àrees que cal il·luminar
  • Mantenir la llum apagada quan no es desenvolupa cap activitat, excepte per  motius de seguretat
  • Utilitzar làmpades d’alta eficàcia lluminosa adequades a la visió humana i a l’activitat que es desenvolupa (llum carbassa o blanca càlida, sempre que no es requereixi llum de característiques especials) 
Mosquits atrets per una làmpada de vapor de mercuri

Mosquits atrets per una làmpada de vapor de mercuri. Font: ELSE

Efectes adversos de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat

La vida ha evolucionat amb els patrons diaris, mensuals i estacionals de llum i foscor predictibles i subjacents als ritmes naturals de gairebé tots els organismes vius, tant animals com vegetals.

A cada latitud i segons l’època de l’any existeixen uns patrons d’il·luminació dia/nit i estacionals, que determinen els cicles circadians, circanuals i circalunars a què els éssers vius s’han adaptat i segons els quals s’han especialitzat condicionant-hi els seus patrons de comportament: hores d’activitat, depredació, reproducció, pol·linització, hivernació, etc.

Per tant, no és d’estranyar que la ruptura d’aquests patrons naturals a causa de la implantació de fonts d’il·luminació artificials tingui conseqüències adverses sobre la biodiversitat en un ampli rang de grups, espècies i ecosistemes diferents.

Les espècies nocturnes, que són majoria en certs grups taxonòmics, són clarament vulnerables, però també en són les espècies crepusculars i les diürnes, que veuen distorsionat el seu patró de comportament en variar les hores d’il·luminació diàries per causa de fonts artificials.

S’han detectat afectacions sobre els patrons de reproducció, la relació predador-presa, l’orientació en les migracions, el creixement i desenvolupament, etc. de la fauna silvestre. La il·luminació artificial altera d’aquesta manera el comportament de molts animals i, com a conseqüència, s'altera l’equilibri intrapoblacional i interespecífic per la distorsió de les relacions tròfiques de l’ecosistema.

La tortuga babaua (Caretta caretta) és un cas reconegut d’efecte advers de la il·luminació artificial a les zones costaneres.

L’evolució del comportament d’aquesta espècie l’ha portat a fer eclosió dels ous durant la nit, de forma que les cries evitin en major mesura la predació; ho fan en nits de lluna plena, de manera que les cries instintivament poden trobar el camí cap al mar, més il·luminat per la lluna que la platja.

La il·luminació artificial dels ambients costaners provoca, d'una banda, una major visibilitat de les cries de tortuga, augmenta així la probabilitat que siguin capturades pels seus depredadors, i, d'una altra, una distorsió de la seva orientació cap al mar seguint la llum, que en aquests casos porta a les cries també terra endins.

Pel que fa als mamífers, un dels grups que es veu més afectat és el dels quiròpters. La contaminació lumínica afecta sobretot els ratpenats que viuen prop de cases o zones urbanes.

En aquestes espècies l’impacte de la llum artificial retarda la resposta a l’emergència i acaba en els pitjors casos amb la destrucció de tota la colònia. També s’ha observat que els adults són significativament més petits en zones il·luminades i presenten parts més tardanes i una ràtio de creixement més lenta amb greus conseqüències per a la conservació de l’espècie.

També la vegetació es pot veure afectada negativament per la contaminació lumínica.

Per exemple, les flors del gènere de plantes Selenicereus de la família dels cactus (Cactaceae) s’obren a la nit de forma que puguin ser pol·linitzades per papallones nocturnes. L’alteració de les hores de foscor i els cicles dia/nit afecten el patró de floració d’aquestes espècies i la seva relació amb les papallones que les pol·linitzen, de manera que aquest procés es veu dificultat.

Data d'actualització:  02.01.2017