Realitzar qualsevol activitat humana comporta gairebé sempre un nivell de so més o menys elevat.

Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos, incòmodes i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius; llavors en diem soroll i es considera contaminació.

La contaminació acústica pot definir-se com l'increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori.

El so és una vibració que es propaga en un medi, gas, líquid o sòlid, capaç de ser percebuda per l'oïda. En l'aire, l'energia de les ones sonores es propaga a una velocitat de 340 m/s, en líquids i sòlids, la velocitat és més gran, 1.500 m/s en l'aigua i 5.000 m/s en l'acer.

La magnitud que s'utilitza per avaluar la pertorbació de l'estat d'equilibri del medi on es propaga l'ona sonora és la pressió sonora, que és la variació de pressió per sobre i per sota de la pressió atmosfèrica i es mesura en pascals (Pa).

Les pressions sonores són molt petites comparades amb la pressió atmosfèrica que és de 101300 Pa. El llindar d'audició, és a dir, el nivell mínim de pressió sonora d'un so perquè sigui audible, és de 20 micropascals. El llindar de dolor, en què la pressió sonora és tan elevada que arriba a fer mal al timpà, és d'uns 20 pascals.

Atès que l'oïda humana no respon linealment als estímuls que rep, sinó que més aviat ho fa de manera logarítmica, és convenient expressar els paràmetres acústics com una relació logarítmica entre el valor que es mesura respecte a un valor de referència.

Aquesta relació s'anomena decibel (dB). Llavors l'escala lineal amb grans xifres es converteix en una escala molt més manejable des de 20 micropascals al llindar auditiu que corresponen a 0 dB, fins a 20 pascals, al llindar de dolor, que corresponen a 120 dB.

El nombre de variacions de pressió per segon s'anomena la freqüència del so i es mesura en hertzs (Hz). La percepció auditiva d'una persona normal compren des de 20 Hz fins a 20.000 Hz, però la resposta de la nostra oïda no és lineal. L'oïda humana filtra o atenua més els tons greus o freqüències baixes que els aguts o freqüències altes.

Per simular una corba d'atenuació semblant a l'oïda humana, es va adoptar, internacionalment, una corba o filtre anomenat A que s'ajusta aproximadament a la resposta de l'oïda humana i que proporciona uns resultats que s'expressen com a decibels A, dB(A).

De manera subjectiva, el mínim canvi perceptible a l'oïda humana és d'1 dB i cal un augment d'entre 8 i 10 dB, perquè els sons semblin significativament més elevats.

Data d'actualització:  10.03.2009